Visca l'amor!: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
* 2. ''No puc dormir soleta'' (anònim - Guillermina Motta) - aquest poema anònim data del [[segle XV]].<ref>[http://escholarship.org/uc/item/6r32d0gz Kathleen McNerney: ''Recovering their Voices: Early Peninsular Women Writers''] a eScholarship, Universitat de Califòrnia (en [[anglès]]). El poema en qüestió es troba al Manuscrit 8 de la [[Biblioteca de Catalunya]] i aviat serà disponible per a consultació en línia. Consultat el 16 desembre 2010.</ref>
* 3. ''Si no girau los vostres ulls'' - Aquesta títol correspon a la segona part del poema '''''La balada de la garsa i l'esmerla''''', de [[Joan Roís de Corella|Joan Roïs de Corella]] ([[segle XV]])<ref>[http://lletra.uoc.edu/especials/folch/corella.htm "Selecció de poesia catalana" a ''LletrA, la poesia catalana a Internet''], [[Universitat Oberta de Catalunya]]. Consultat el 12 desembre 2010.</ref>
* 4. ''Una senyora
* 5. ''Tan belles olors haveu'' - anònim del [[segle XVI]].<ref>Josep Romeu i Figueras, ''Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues''. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, p.107.</ref>
* 8. ''Si portau din din'' ([[Valeri Fuster]] - Guillermina Motta) - La lletra és part d'un poema burlesc del poeta [[valencià]] [[renaixentista]] Valeri Fuster ([[segle XVI|s.XVI]]), i es va publicar en un plec a [[València]] el [[1556]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0028542 Fitxa de Valeri Fuster a l'Enciclopèdia Catalana, GREC]</ref> El poema està dividit en dues seccions corresponent a dues veus: en la primera, intitulada ''Canción muy gentil en la qual [sic] ruega un gentil hombre a su amiga que por merced le acoja aquella noche a dormir en su casa'' i en castellà, un home galant canta les lloances de l'aimia perquè el deixi entrar a casa; i en la segona, intitulada ''Resposta de la sua amiga al sobre dit galant'' i en català, la donzella en qüestió, enfadada amb ell o amb els homes en general, el rebutja amb molt d'empenta i d'una forma altament salada, indicant-li que no li valen les lloances, que ha aprés molt i ara només creu en els diners, que seria la clau que obriria la porta. És la segona part que està musicada aquí, i comença amb l'estrofa: "No em ploreu davant / per entrar ací; / si porteu din-din / dormirau amb mi."<ref>''Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI, Volum I'', a cura de Vicent Pitarch i Lluís Gimeno. [[València]]: Eliseu Climent Editor / [[Edicions 3 i 4]], 1982. El poema: p.191-194; la cita: p.192</ref>
| |||