|
== President de la República ==
Julio A. Roca fou elegit president de la República a l'abril de [[1880]]. Dos mesos desprèsdesprés, quan encara no havia pres possessió del càrrec, l'ex president Mitre i el governador de Buenos Aires (el qual havia estat derrotat per Roca a les eleccions) van promoure una revolta considerant que els comicis havien estat fraudulents. Roca va vèncer ràpidament als sublevats i va poder així, el 12 d'octubre, accedir a la presidència de la Nació. Es va inaugurar el període de la historia argentina denominada República conservadora, continuador de l’anomenat República liberal. Durant la seva presidència va consolidar la presencia institucional del Partit Autonomista Nacional, formació que dominava la política argentina des del [[1874]]. Algunes de les actuacions de Roca foren la unificació monetària d'Argentina, en el context d'un ampli desenvolupament econòmic.
Al [[1886]], el va succeir el seu cunyat, [[Miguel Juárez Celman]], durant aquest període va ser senador. Des d'aquesta representació, va participar en l'activitat opositora que va acabar per aconseguir,el 1890, la renuncia del president. Entre 1890 i 1892, va formar part del govern de [[Carlos Pellegrini]] com a Ministre d'Interior. El 1893, va intervenir en la derrota de la revolució promoguda pel dirigent radical [[Leandro Alem]].
Ocupà la Presidència del Senat des del [[1895]], quan exercia de president [[José Evaristo Uriburu]]. Dos anys desprèsdesprés, al juliol de 1897, va ser proclamat a la presidència de la República. Roca va guanyar les eleccions celebrades l'abril de [[1898]] i, el 12 d’octubre va succeir a Uriburu. El 1899, davant l'esclat d'una crisi diplomàtica amb [[Xile]] pels límits fronterers, va dur a terme amb el president del país veí, [[Federico Errázuriz Echaurren]], l'anomenat 'Abrazo del Estrecho', que va consistir en una reunió, celebrada a Punta Arenas (Xile), en la que els dos mandataris van mostrar els seus desitjos de pau i van arribar a un acord que marcava la frontera al sector de la Puna, que [[Bolívia]] li havia cedit a l'Argentina i que es trobava ocupat per Xile després de la segona Guerra del Pacífic. Així mateix, Roca va establir des del [[1898]] amb Brasil bones relacions per tal de posar fi als conflictes limítrofes. Finalment, el [[1900]], el seu govern va restablir les relacions diplomàtiques amb el [[Vaticà]], trencades durant el seu primer mandat, catorze anys abans.
Al final del seu govern, s'inicià una notable agitació social promoguda pels sindicats, especialment a partir de la fundació, el 1901, de la anarquista Federació Obrera Argentina (FOA, antecedent de la [[Federació Obrera Regional Argentina]], FORA). El 12 d’octubre de 1904, al finalitzar el seu mandat, [[Manuel Quintana]] el va succeir al front de la República. Al 1912, el president [[Sáenz Peña]] el va nombrar ambaixador extraordinari del Brasil.
|
