Psicomotricitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Retiro fragments no verificables
Línia 1:
{{MF}}
La '''psicomotricititat''' és el conjunt "d'interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensori motrius en la capacitat de ser i de expressar-se en un context psicosocial", segons la definició consensuada per les associacions espanyoles de Psicomotricitat o Psicomotricistes. La psicomotricitat es la acció del [[sistema nerviós central]] que crea una [[consciència]] en l'ésser humà sobre moviments que realitza a través dels patrons motors, com ara la velocitat, l'espai o el temps.
 
Al principi,{{quan}} la psicomotricitat era utilitzada per a la correcció d'algunes debilitats, dificultats o discapacitat de la persona. Avui aquest terme va a més: la psicomotricitat ocupa un lloc important en l'[[educació infantil]], sobre tot a la primera infància, ja que es reconeix que hi ha una gran interdependència entre el desenvolupament motor, afectiu i intel·lectual. La psicomotricitat es la acció del [[sistema nerviós central]] que crea una [[consciència]] en l'ésser humà sobre moviments que realitza a través dels patrons motors, com ara la velocitat, l'espai o el temps.
 
Basat en una visió global de la persona, el terme psicomotricitat integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensorio-motrius en la capacitat de ser i de expressar-se en un context psicosocial. La Psicomotricitat desenvolupa un paper fonamental al desenvolupament de la [[personalitat]]. Partint des de aquest concepció es desenvolupen diferents formes d'intervenció psicomotriu que troben la seva aplicació sigui quina sigui la seva edat, en els àmbits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic. Definició consensuada per les associacions espanyoles de Psicomotricitat.
 
== Altres definicions ==
'''De Lièvre y Staes''' ([[1992]]): {{CN}}La psicomotricitat és un plantejament global de la persona. Pot ser entesa com una funció de l'ésser humà que sintetitza psiquisme i motricitat amb el fi de permetre al individu adaptar-se de manera flexible i harmoniosa al mitjà que li rodeja. Pot ser entesa com una mirada globalitzadora que percep les interaccions tan entre motricitat i el psiquisme com entre l'individu global i el món exterior. Por ser entesa com una tècnica que la seva organització d'activitats permet a la persona conèixer de manera concreta el seu ser i el seu entorn immediat per a actuar de manera adaptada.
* '''Gª Núñez i Fernández Vidal''' ([[1994]]){{CN}}: La psicomotricitat és la tècnica o conjunt de tècniques que influeixen en un acte intencional o significatiu, per estimular-lo o modificar-lo, utilitzant com mediadora l'activitat corporal i la seva expressió simbòlica. L'objectiu de la psicomotricitat és augmentar la capacitat d'interacció del subjecte amb l'entorn.
* '''Berruezo'''([[1995]]):{{CN}} La psicomotricitat és una visió de la intervenció educativa o terapèutica, on el seu objectiu es el desenvolupament de les possibilitats motrius, expressives i creatives a partir del cos, el que porta a centrar la seva activitat i interès en el moviment i l'acte, incloent-hi tot el que es deriva: disfuncions, patologies, estimulació, aprenentatge, etc.
* '''Muniáin''' ([[1997]]):{{CN}} La psicomotricitat és una disciplina educativa/reeducativa/terapèutica, concebuda com a diàleg, que considera al ésser humà com una unitat psicosomàtica i que actua sobre la seva totalitat per mitjà del cos i del moviment, en l'àmbit d'una relació càlida i descentrada, mitjançant actius de mediació principalment corporals amb el fi de contribuir al desenvolupament integral.
 
'''De Lièvre y Staes''' ([[1992]]): La psicomotricitat és un plantejament global de la persona. Pot ser entesa com una funció de l'ésser humà que sintetitza psiquisme i motricitat amb el fi de permetre al individu adaptar-se de manera flexible i harmoniosa al mitjà que li rodeja. Pot ser entesa com una mirada globalitzadora que percep les interaccions tan entre motricitat i el psiquisme com entre l'individu global i el món exterior. Por ser entesa com una tècnica que la seva organització d'activitats permet a la persona conèixer de manera concreta el seu ser i el seu entorn immediat per a actuar de manera adaptada.
 
==Habilitats motrius bàsiques ==
Linha 23 ⟶ 17:
* Manipulació: Imprimir força als objectes o rebre-la per part d'ells. Com ara colpeja, llença o rebre.
* Estabilitat: S'adquireix a través de totes aquelles tasques de moviment que exigeixen les altres habilitats i que requereix una constant adequació de l'espai i el temps en relació amb el cos.
 
==Psicomotricitat relacional i vivenciada==
És una tendència que van fundar [[Lapierre]] i [[Aucouturier]], {{CN}} i on proposen un model de psicomotricitat en el que les alteracions psicomotores poden ser símptomes d'un problema que parteix de l'afectivitat, de lo relacional i de la comunicació amb l'entorn.
 
==Tipus==
Linha 45 ⟶ 36:
La psicomotricitat també està fomentada per autors de la psicologia genètica de [[Jean Piaget]], la funció materna de [[Woods Winnicott]] i [[Lapierre]] entre molts altres.
 
== Fases d'una sessió psicomotriu {{CN}}==
 
{{CN}}
 
'''Ritual de entrada'''