Diferència entre revisions de la pàgina «Cop d'ariet»

131 bytes afegits ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
[[Image:Water hammer pressure.jpg|thumb|right|300px|Ona de pressió típica causada pel tancament d'una vàlvula en una canonada]]
El ''' cop d'ariet ''' o ''' pols de Joukowski ''', anomenat així per l'enginyer rus [[Nikolai Zhukovski]], és al costat de la [[cavitació]], el principal causant d'avaries a les [[De Fluid en canonada|canonades i instal·lacions hidràuliques]].
[[Imatge: Blown expansion joint.jpg|thumb|right|300px|Material destruït per un "cop d'ariet".]]
El ''' cop d'ariet ''' o ''' pols de Joukowski ''', anomenat així per l'enginyer rus [[Nikolai Zhukovski]], és al costat de la [[cavitació]], el principal causant d'avaries a les [[De Fluid en canonada|canonades i instal·lacions hidràuliques]].
El cop d'ariet s'origina pel fet que el fluid és lleugerament [[Mòdul d'elasticitat|elàstic]] (tot i que en diverses situacions es pot considerar com un [[fluid]] no compressible). En conseqüència, quan es tanca Brusca un [[vàlvula]] o una aixeta instal·lat en l'extrem d'una [[canonada]] de certa longitud, les partícules de fluid que s'han detingut són empeses per les que vénen immediatament darrere i que segueixen encara en moviment. Això origina una [[Pressió|sobrepressió]] que es desplaça per la canonada a una [[velocitat]] que pot superar la [[velocitat del so]] en el fluid. Aquesta sobrepressió té dos efectes: comprimeix lleugerament el fluid, reduint el seu [[volum (física)|volum]], i dilata lleugerament la canonada. Quan tot el fluid que circulava en la canonada s'ha detingut, cessa l'impuls que la comprimia i, per tant, aquesta tendeix a expandir-se. D'altra banda, la canonada que s'havia eixamplat lleugerament tendeix a reprendre la seva dimensió normal. Conjuntament, aquests efectes provoquen una altra [[ona de pressió]] en el sentit contrari. El fluid es desplaça en direcció contrària però, en estar la vàlvula tancada, es produeix una depressió pel que fa a la pressió normal de la canonada. Al reduir la pressió, el fluid pot passar a estat gasós [[]] formant una bombolla mentre que la canonada es contreu. A l'arribar l'altre extrem de la canonada, si la [[ona (física)|ona]] no es veu dissipada, per exemple, en un dipòsit a [[pressió atmosfèrica]], es reflectirà sent mitigada progressivament per la mateixa resistència a la compressió del fluid i la dilatació de la canonada.
 
El cop d'ariet s'origina pel fet que el fluid és lleugerament [[Mòdul d'elasticitat|elàstic]] (tot i que en diverses situacions es pot considerar com un [[fluid]] no compressible). En conseqüència, quan es tanca Brusca un [[vàlvula]] o una aixeta instal·lat en l'extrem d'una [[canonada]] de certa longitud, les partícules de fluid que s'han detingut són empeses per les que vénen immediatament darrere i que segueixen encara en moviment. Això origina una [[Pressió|sobrepressió]] que es desplaça per la canonada a una [[velocitat]] que pot superar la [[velocitat del so]] en el fluid. Aquesta sobrepressió té dos efectes: comprimeix lleugerament el fluid, reduint el seu [[volum (física)|volum]], i dilata lleugerament la canonada. Quan tot el fluid que circulava en la canonada s'ha detingut, cessa l'impuls que la comprimia i, per tant, aquesta tendeix a expandir-se. D'altra banda, la canonada que s'havia eixamplat lleugerament tendeix a reprendre la seva dimensió normal. Conjuntament, aquests efectes provoquen una altra [[ona de pressió]] en el sentit contrari. El fluid es desplaça en direcció contrària però, en estar la vàlvula tancada, es produeix una depressió pel que fa a la pressió normal de la canonada. Al reduir la pressió, el fluid pot passar a estat gasós [[gas]]ós formant una bombolla mentre que la canonada es contreu. A l'arribar l'altre extrem de la canonada, si la [[ona (física)|ona]] no es veu dissipada, per exemple, en un dipòsit a [[pressió atmosfèrica]], es reflectirà sent mitigada progressivament per la mateixa resistència a la compressió del fluid i la dilatació de la canonada.
 
 
145.721

modificacions