Damnatio memoriae: diferència entre les revisions

La practica de jutjar els regnats es va iniciar després de la mort de [[Juli Cèsar]]. QuantQuan la successió era clara es pronunciava l'apoteosi de l'emperador, que volia dir que havia pujat al cel i era considerat un deu. El [[54]] [[Neró]] va tenir dificultats per obtenir la deïficació de son padrastre [[Claudi]],. A la mort d'[[Adrià]], ambqui havia tingut una vida privada sexual molt escandalosa, el senat va dubtar, però el seu successor [[Antoní Pius]] va fer saber que volia que fos reconegut deu.

Un regnat considerat dolent suposava esborrar el nom de les inscripcions i la destrucció d'estàtues. Alguns emperadors, tot i que no foren condemnats pel senat, van rebre, de fet, aquest tracte. AltresD'altres foren primer condemnats i mes tard rehabilitats.

LaEl costum va desaparèixer al [[segle III]] amb la introducció del [[cristianisme]].