Revisió del 22:19, 18 des 2010 modifica Lliura (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.221 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 01:04, 19 des 2010 modifica desfés Lliura (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.221 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: == Història == El Cristianisme arribà a les illes d'Eivissa i Formentera els primers segles de l'era cristiana. La cova de Santa Agnès, a [[Sant Antoni de Portmany]], les breus notícies dels bisbes [[~~Opili~~Opilió d'Eivissa\|Opilió]] i [[Vicent d’Eivissa\|Vicent]] (segles V i VI, respectivament) i algunes troballes arqueològiques així ho confirmen. Entre els segles VIII-XIII, les illes varen restar sota la dominació musulmana. El 8 d'agost de l'any 1235 varen ser conquistades pel sagristà de la seu de [[Girona]] i arquebisbe electe de [[Tarragona]], [[Guillem de Montgrí]], associat amb Nunó Sanç, comte del Rosselló, i l'infant Pere de Portugal. Es va restaurar el Cristianisme i s'erigí l'única parròquia d'Eivissa i Formentera, Santa Maria (1235-1782), depenent de la [[diòcesi de Tarragona]]. El 30 d'abril de 1782 el papa [[Pius VI]] signà la butlla per la qual fou instituïda la diòcesi d'Eivissa, per a les illes d'Eivissa i Formentera, amb seu a la nova ciutat d'Eivissa, títol que acabava de rebre l'antiga vila. La nova diòcesi es considerà subjecta a l'arquebisbat de Tarragona. El 1783 [[Manuel Abad y Lasierra]], monjo benedictí, fou elegit primer bisbe. Ell havia de dur a terme tot allò que la butlla de [[Pius VI]] manifestava.

Bisbat d'Eivissa: diferència entre les revisions