Viquipèdia

Joan Balart i Armengol: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Joan Balart i Armengol''' ([[Sabadell]], [[1882]] - [[1960]]) fou un industrial [[Metal·lúrgia|metal·lúrgic]], [[inventor]] i polític català.
'''Joan Balart i Armengol''' ([[Sabadell]], [[1882]] - [[1960]]) fou un industrial i polític català. El [[1905]] fou escollit regidor de [[Sabadell]] per la [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]]. Era amo d'una panificadora i el 1906 va crear un taller de rebobinat de motors i electricitat, origen de l'empresa [[Balart-Begesa]]; el mateix any fou vocal del Centre Lírich-Dramàtich i el 1925 bibliotecari de l'[[Associació d'Obrers i Empleats Municipals de Sabadell]]. També va treballar en la fabricació de molins.▼
 
== Biografia ==
Com a membre del Círcol Republicà Federal es va adherir a [[Esquerra Republicana de Catalunya]] un cop proclamada la [[Segona República Espanyola]]. El 1932 fou nomenat tinent d'alcalde de [[Sabadell]] i fou escollit diputat a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1932]]. Formà part de la Comissió permanent de Pressupostos i de la Comissió d'Actes, col·laborant amb [[Josep Tarradellas i Joan]].▼
Féu els primers estudis a l'[[Escola Pia de Sabadell]] i posteriorment a l'[[Escola Industrial d'Arts i Oficis]].
 
▲'''Joan Balart i Armengol''' ([[Sabadell]], [[1882]] - [[1960]]) fou un industrial i polític català. El [[1905]] fou escollit regidor de l'[[Ajuntament de Sabadell]] per la [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]]. EraL'any amosegüent, d'unaamb panificadora24 ianys, inicià les activitats empresarials en el 1906ram vade la [[metal·lúrgia]] crearcreant un taller de rebobinat de motors i electricitat, el qual seria l'origen de l'empresa [[Balart-Begesa]];. elTambé fou un innovador industrial en la tasca dels flequers i construí la primera màquina de pastar farina del ram de la [[panificació]]. El mateix any fou vocal del Centre Lírich-Dramàtich i el 1925 fou bibliotecari de l'[[Associació d'Obrers i Empleats Municipals de Sabadell]]. També va treballar en la fabricació de molins.
Durant la [[guerra civil espanyola]] les seves empreses van patir molts danys. El juny de 1937 fou membre de la Delegació de Catalunya de la Subsecretaria d’Armament i Municions del [[Ministeri de Defensa d'Espanya]], creada per [[Indalecio Prieto]]. L'octubre de 1937 fou vicepresident de la Comissió d'Indústries de Guerra, creada pel Ministeri de Defensa.▼
 
▲Políticament, milità al Casal Català d'Esquerres de Sabadell (ERC). Com a membre del [[Círcol Republicà Federal]] es va adherir a [[Esquerra Republicana de Catalunya]] un cop proclamada la [[Segona República Espanyola]]. El 1932 fou nomenat tinent d'alcalde de [[Sabadell]] i fou escollit diputat aal [[Parlament de Catalunya]] en les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1932|eleccions de 1932]]. Formà part de la Comissió permanent de Pressupostos i de la Comissió d'Actes, col·laborant amb [[Josep Tarradellas i Joan]].
En acabar la guera el 1939 s'exilià a [[Montpeller]] i d'ací a [[Mèxic]]. Allí va donar suport als ''[[nens de Morelia]]'' i defensà la vigència de l'[[estatut de Núria]] i del govern de la Generalitat a l'exili, presidit posteriorment per [[Josep Tarradellas]]. El 1942 va rebre una pensió de la [[Junta d'Auxili als Republicans Espanyols]] per haver ocupat càrrecs públics durant la guerra<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02472753102136274976613/libro3_4/Libro3_4.html Llibre d'actes de la JARE]</ref> i fou força crític amb la [[Junta Española de Liberación]], creada el 1943. ▼
 
▲Durant la [[guerra civil espanyola]] les seves empreses van patir molts danys. El juny de 1937 fou membre de la Delegació de Catalunya de la Subsecretaria d’Armamentd'Armament i Municions del [[Ministeri de Defensa d'Espanya]], creada per [[Indalecio Prieto]]. L'octubre de 1937 fou vicepresident de la Comissió d'Indústries de Guerra, creada pel Ministeri de Defensa.
Uns anys més tard va tornar a Catalunya i fou president del consell d'administració de [[Talleres Balart S.A]]. Un carrer de Sabadell porta el seu nom.▼
 
▲En acabar la guera el 1939 s'exilià a [[Montpeller]] i d'acíaquí a [[Mèxic]]. Allí va donar suport als ''[[nens de Morelia]]'' i defensà la vigència de l'[[estatut de Núria]] i del govern de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] a l'[[exili]], presidit posteriorment per [[Josep Tarradellas]]. El 1942 va rebre una pensió de la [[Junta d'Auxili als Republicans Espanyols]] per haver ocupat càrrecs públics durant la guerra<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02472753102136274976613/libro3_4/Libro3_4.html Llibre d'actes de la JARE]</ref> i fou força crític amb la [[Junta Española de Liberación]], creada el 1943.
 
▲Uns anys més tard, durant la [[dècada dels 40]], va tornar a Catalunya i fou president del consell d'administració de [[Talleres Balart S.A]]. UnActualment hi ha un carrer al barri de [[Can Puiggener]] de Sabadell que porta el seu nom.
== Referències ==
Linha 18 ⟶ 23:
{{ORDENA:Balart I Armengol, Joan}}
[[Categoria:Polítics sabadellencs]]
[[Categoria:Exiliats del franquisme sabadellencs]]▼
[[Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per ERC]]
[[Categoria:Inventors catalans]]
▲[[Categoria:Exiliats del franquisme sabadellencs]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Balart_i_Armengol»