Kix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: nl:Kiš
Cap resum de modificació
Línia 1:
: ''Per altres significats vegeu:'' '''[[{{polisèmia|Kish (desambiguació)]]'''}}
[[Fitxer:Hammurabi Babilonia CA.svg|right|thumb|350px|Kish i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC]]
'''Kish''' fou una [[ciutat estat]] de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. Inicialment independent, cap el [[2700 aC]] exercia l'hegemonia amb el rei [[Mebaragesi]] que va ser derrotat per Uruk. El seu successor '''Aka''' sostindrà lluites contra el rei [[Gilgamesh]] d'[[Uruk]]. A la mort de Gilgamesh, Kish se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia amb [[Mesalim]], però després del [[2600 aC]] ja torna a ser una ciutat sense domini sobre d'altres. Cap el [[2350 aC]] Lugalzagesi de [[Umma]] va derrotar a Kish que malgrat tot va aconseguir mantenir la independència. El [[2340 aC]] un funcionari reial, '''Sharrukin''', es rebel·la contra el rei de Kish, '''Urzababa''' i es fa l'amo d'una part del territori de Kish on funda la ciutat d'[[Accad]]. Uns anys després Sharrukin ocupa Kish i es proclama rei amb el nom de [[Sargon I]] (rei autèntic). La ciutat de Kish fou destruïda en els darrers combats, però Sargon va ordenar de reconstruir-la. El [[2260 aC]] es va revoltar contra els successors de Sargon, però va ser sotmesa. Va recobrar la independència cap a finals del segle però va passar a Uruk i després a Ur. El 2025 aC es va fer independent i va passar a Isin el 2010 aC. Cap el 1900 aC tornava a ser independent sota el rei '''Ashduniarim''' i va passar a Babilònia el 1860 aC. L'hegemonia de Kish a Accad i més tard en gran part de la Baixa Mesopotàmia feu que els reis sumeri-acadis, que pretenien la supremacia sobre els seus rivals, es donéssin sovint el títol a vegades honorífic de "rei de Kish" o "rei de les quatre parts" (Sumer, Elam, Subartu i Amurru, amb Kish al centre).
'''Kish''' fou una [[ciutat estat]] de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]].
 
Inicialment independent, cap el [[2700 aC]] exercia l'hegemonia amb el rei [[Mebaragesi]] que va ser derrotat per Uruk. El seu successor '''Aka''' sostindrà lluites contra el rei [[Gilgamesh]] d'[[Uruk]]. A la mort de Gilgamesh, Kish se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia amb [[Mesalim]], però després del [[2600 aC]] ja torna a ser una ciutat sense domini sobre d'altres.
 
Cap el [[2350 aC]] Lugalzagesi de [[Umma]] va derrotar a Kish que malgrat tot va aconseguir mantenir la independència.
 
El [[2340 aC]] un funcionari reial, '''Sharrukin''', es rebel·la contra el rei de Kish, '''Urzababa''' i es fa l'amo d'una part del territori de Kish on funda la ciutat d'[[Accad]]. Uns anys després Sharrukin ocupa Kish i es proclama rei amb el nom de [[Sargon I]] (rei autèntic). La ciutat de Kish fou destruïda en els darrers combats, però Sargon va ordenar de reconstruir-la.
 
El [[2260 aC]] es va revoltar contra els successors de Sargon, però va ser sotmesa. Va recobrar la independència cap a finals del segle però va passar a Uruk i després a Ur. El 2025 aC es va fer independent i va passar a Isin el 2010 aC. Cap el 1900 aC tornava a ser independent sota el rei '''Ashduniarim''' i va passar a Babilònia el 1860 aC.
 
L'hegemonia de Kish a Accad i més tard en gran part de la Baixa Mesopotàmia feu que els reis sumeri-acadis, que pretenien la supremacia sobre els seus rivals, es donéssin sovint el títol a vegades honorífic de "rei de Kish" o "rei de les quatre parts" (Sumer, Elam, Subartu i Amurru, amb Kish al centre).
 
== Periode protodinàstic ==