Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'esquerra |
|||
Línia 1:
[[Image:Regola - SantaMaria di Monserrato 00442-5.JPG|thumb
[[Image:Regola - s M Monserrato tomba Borgia 1050567.JPG|thumb
De nom oficial '''Església Nacional Española de Santiago i Montserrat''' (des de 1870), és coneguda com ''Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli'' (''Santa Maria de Montserrat dels Espanyols''), després d'haver estat l'església representativa de la [[Corona d'Aragó]] durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'[[Espanya]] a [[Roma]].
Línia 24:
=== Façana i portal ===
La façana, de dos cossos, va ser projectada per Francesco da Volterra ([[1588]]), que va construir la meitat dreta del primer cos entre [[1582]] i [[1584]], la meitat esquerra en canvi és de [[1593]], és a dir, posterior a la mort de l'arquitecte. El segon cos pertany a un nou projecte de [[Giuseppe Sarti]] de [[1855]], més tosc i carregat en les proporcions. El portal està format en [[ordre corinti]] amb pilastres i fornícules aveneradas, i un [[arquitrau]] i [[entaulament]] còncau. El [[fris]] i la [[cornisa]] d'aquest primer cos apareixen separats i en el centre es troba el grup escultòric de [[Giovanni Battista Contini
=== Interior ===
Va ser la primera església de Roma dissenyada amb una nau única rectangular, amb tres capelles a cada costat i un profund presbiteri amb terminacions absidals semicirculars. El fresc sobre l'arc de la capella central, de [[Francesco Nappi]] (segle XVII) representa el '' Somni de la Verge '', a l'esquerra es troba la '' Coronació de la Mare de Déu '', de [[Giambattista Ricci dóna Novara]]. En els nínxols que s'obren sobre les portes laterals estan posades les estàtues dels aragonesos [[Santa Isabel de Portugal]] i [[Sant Pere Arbués]], de l'escultor [[Neoclassicisme|neoclàssic]] [[Juan Adam]]. La decoració en clarobscurs sobre fons daurat, de [[Giuseppe Camporese]] i del seu nebot Pietro, va ser realitzada el [[1820]] -21. Els escuts de les províncies, de [[192]] 9, són obra del pintor [[Eugeni Cisterna]]. L''' Viacrucis '' en bronze, de 1958, és de l'escultor valencià [[Carmel Pastor]].
Linha 32 ⟶ 33:
=== Segona capella a la dreta ===
[[fitxer:
Cedida el [[1624]] al benefactor Gabriel Ferrer ([[1607]]), la capella conserva la seva làpida sepulcral a terra i, en la clau de l'arc, el seu escut nobiliari. Les pintures són totes de Francesco Nappi. A l'altar un quadre de '' L'Anunciació ''. A les parets laterals, dues frescos: '' Naixement de la Mare de Déu '' i la '' Assumpció ''. A la part baixa, els monuments sepulcrals de dos ambaixadors d'Espanya morts a Roma: Julián de Villalba ([[1843]]) i Salvador de Cea Bermúdez ([[1852]]). Les quatre claraboies triangulars representen figures d'àngels que porten símbols lusius a la Mare de Déu, sent un d'ells el referit a la '' Visitació de Maria a santa Isabel ''. Sota l'arc i en les pilastres es troben alguns retrats de profetes i altres símbols marians, a la cúpula apareix la imatge de [[Santa Cecília]] i en el timpà la del Pare Etern.
Linha 43 ⟶ 44:
=== Tercera capella a l'esquerra ===
[[fitxer: Regola - s M Monserrato Santiago di Sansovino 1050566.JPG|thumb
Aquesta capella, patrocinada per la família del canonge Francesc Robuster ([[1570]]), estava dedicada a Crist Crucificat. el [[1882]] es va col·locar en el seu interior l'estàtua de '' Jaume el Major '', Patró d'Espanya, excel lent obra de [[Jacopo Sansovino]], encarregada pel cardenal Jaume Serra ([[1517]]) per a la seva capella a l'antiga església de Santiago. Les veneres que porta la imatge són una addició de [[1822]]. De l'escultor neoclàssic Antonio Solá és el monument sepulcral de '' Félix Aguirre '' ([[1832]]) i de '' José Alvarez Bouguel '' ([[1805]]-[[1830]]), així com l'ambaixador '' Antonio Vargas Laguna '' ([[1824]]). A l'esquerra, a la part inferior, es troba la tomba del bisbe Alfonso de Paradinas, ia la dreta, la de [[Joan de Fuensalida]] ([[1498]]), bisbe de [[Terni]] i secretari del papa Alexandre VI, atribuïdes ambdues a [[Andrea Bregno]] ([[1503]]).
=== Segona capella a l'esquerra ===
Cedida al bisbe de [[Illa de Malta|Malta]], el català Tomàs Gargall ([[1614]]), l'escut apareix en la decoració de la capella, està dedicada aa Mare de Déu de Montserrat, titular de l'església. La imatge de la Verge, de l'escultor [[Manuel Martí Cabrer]] de mitjans del segle XIX, és còpia de la que es venera en el santuari català, i va ser regal dels monjos, ofert al [[Any Sant]] de [[1950]], la mateixa va ser solemnement beneïda pel papa [[Pius XII]]. Els frescos laterals, representant una escena de la vida de sant [[Ramon de Penyafort]], i una vista del ''
=== Primera capella a l'esquerra ===
El grup escultòric, en marbre, que es venera en aquesta capella des de 1821, dedicada abans a santa Eulàlia de Barcelona, representa ''
== Visites ==
La Basílica depèn actualment de la seu cardenalícia de Sevilla, estant oberta al públic només en horari de missa, al final de la qual és possible aprofitar uns deu minuts abans del tancament. Les misses se celebren (en castellà) els diumenges i festius a les 10, 12, 13 i 19, en dia feiner a les 8 i les 13. En tot cas és possible demanar la visita fora d'aquests horaris (exclusivament en dia laborable) dirigint-se a la porteria en ''
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
</
==Vegeu també==▼
*[[Església de Nuestra Señora de Montserrat]]▼
*[[Montserrat]]▼
==Referències==
Linha 71 ⟶ 68:
==Bibliografia==
* {{it}} Mariano Armellini. ''[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/I/Gazetteer/Places/Europe/Italy/Lazio/Roma/Rome/churches/_Texts/Armellini/ARMCHI*/2/Regola.html Le chiese di Roma dal secolo IV al XIX]'', p.415-418
▲==Vegeu també==
{{commonscat|Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli}}
▲*[[Església de Nuestra Señora de Montserrat]]
▲*[[Montserrat]]
{{coord|41|53|45.40|N|12|28|08.69|E|region:IT-RM_type:landmark_source:dewiki|display=title}}
| |||