Diferència entre revisions de la pàgina «Capitania General de Cuba»

cap resum d'edició
El tinent del virrei [[Diego Velázquez de Cuéllar|Diego Velázquez]] va començar la conquesta de Cuba a [[1510]], assumint com a primer governador de la '' illa de Fernandina '' i mantenint-se en el càrrec fins [[1524]].
 
[[Baracoa|MareNuestra Señora de Déu dela l'AssumpcióAsunción de Baracoa]] va ser fundada el [[1512]], [[Bayamo]] a [[1513]], Santíssima Trinitat, Sancti Spíritus i San Cristóbal de La Havana a [[1514]], Port Príncep i Santiago de Cuba a [[1515]].
 
Des del [[segle XVI]], la Província de Cuba va estar sota el comandament del Governador i Capità a Guerra de Santiago, dependent de la [[Reial Audiència de Santo Domingo]]. L'Audiència va autoritzar el 26 de juliol de [[1553]] que el governador residís a l'Havana.
 
el [[1567]] el governador de Cuba i Avançat de la Florida, almirall [[PerePedro Menéndez de Avilés]], va sotmetre definitivament els indígenes i va annexionar la península de la Florida a la Governació de Cuba.
 
el [[1579]] es va afegir al càrrec de governador de Cuba el de capità general en ser nomenat governador el capità [[Gabriel de Luján]], que va assumir el [[1581]]. Pel governatiu va seguir subjecte el governador al virrei de Nova Espanya, pel que fa a la marina depenia dels generals de les flotes que apostaven al port, i en el judicial depenia de l'Audiència de Santo Domingo. <ref> Diccionari geogràfic , estadístic, històric, de l'illa de Cuba. Volum 3. pp. 531. Autor: Jaume de la Pezuela. Editor: Impr. l'estab. de Mellado, 1863 </ref>
 
[[fitxer: Havana 1639b.jpg|210px|thumb|left|Oli del port de l'Havana [[1639]].]]
Va assumir [[PerePedro Valdés]] com a capità general de Cuba i [[Juan Villaverde iy Ozeta]] com a capità a guerra de Santiago. A l'Havana residia el governador i capità general de l'illa i a Santiago un governador i capità a guerra. <ref> El virregnat, Volum 1. pp. 287. Autor: Jorge Ignacio Rubio Mañé. Edició 2. Editor: UNAM, 1983. ISBN 968-16-1354-6, 9789681613549 </ref> En el ram de guerra el governador de Santiago quedava en dependència del capità general. Cada governador tenia autonomia pel administratiu, entenent directament amb la Cort del rei. Pel judicial dues governacions continuar en la jurisdicció de la Reial Audiència de Santo Domingo. <ref> [http://www.calendariocubano.com/10/08/index.htm Calendari Cubà] </ref>
 
El [[1655]], durant la [[Guerra anglo-espanyola (1655-1660)|guerra anglo-espanyola]], els britànics van expulsar definitivament de [[Jamaica]] als espanyols, els quals van emigrar a Cuba. El [[1756]] va ser creada la Intendència de Marina de l'Havana, que actuava com a «Reial Fàbrica» de vaixells i vaixells.
Va assumir [[Pere Valdés]] com a capità general de Cuba i [[Juan Villaverde i Ozeta]] com a capità a guerra de Santiago. A l'Havana residia el governador i capità general de l'illa i a Santiago un governador i capità a guerra. <ref> El virregnat, Volum 1. pp. 287. Autor: Jorge Ignacio Rubio Mañé. Edició 2. Editor: UNAM, 1983. ISBN 968-16-1354-6, 9789681613549 </ref> En el ram de guerra el governador de Santiago quedava en dependència del capità general. Cada governador tenia autonomia pel administratiu, entenent directament amb la Cort del rei. Pel judicial dues governacions continuar en la jurisdicció de la Reial Audiència de Santo Domingo. <ref> [http://www.calendariocubano.com/10/08/index.htm Calendari Cubà] </ref>
 
El [[1655]], durant la [[Guerra anglo-espanyola (1655-1660)|guerra anglo-espanyola]], els britànics van expulsar definitivament de [[Jamaica]] als espanyols, els quals van emigrar a Cuba.
 
El [[1756]] va ser creada la Intendència de Marina de l'Havana, que actuava com a «Reial Fàbrica» de vaixells i vaixells.
 
El 6 de juny de [[1762]], va aparèixer una gran armada britànica, amb més de 50 vaixells i 14.000 homes. Per a prendre la ciutat, els britànics van haver de retre el Castell del Morro, defensat per una decidida guarnició al capdavant del capità de navili [[Luis de Velasco]] i del marquès [[Vicente Gómez]]. L'Havana va caure després de dos mesos de lloc. En un any els espanyols van restablir la sobirania, però van quedar en evidència moltes deficiències defensives. Els britànics de retirar de Cuba el 10 de febrer de [[1763]] després del [[Tractat de París]] ia canvi de la cessió de Florida al Regne de la Gran Bretanya. En compensació a la pèrdua de l'Havana, Espanya va rebre de [[França]] el territori de Louisiana el 3 de novembre de [[1762]] i el va mantenir fins l'1 de març de [[1801]], en què va tornar a França, després [[Napoleó Bonaparte]] l'hi va vendre als [[Estats Units]] a [[1803]].
 
=== Des de les reformes borbòniques ===
Des [[1764]] el governador de Santiago ja era capità general permanent. El 31 octubre de 1764 va ser establerta la [[Intendència de l'Havana]], que va ser la primera intendència d'hisenda i guerra creada a l'Amèrica hispànica. El primer capità general, [[Miguel de Altarriba]] va assumir el 8 de març de [[1765]]. El [[1774]] es va realitzar el primer cens oficial de Cuba, que va llançar el resultat de 171.670 habitants.
 
elEl [[1766]] va ser creada la [[Intendència de Nova Orleans a Louisiana]], que depenia de la Capitania General de Cuba. Sent el seu primer intendent, [[Juan José de Loiola i Mendoza]], estant el comandament militar a càrrec d'Antonio de Ulloa, però poc després el va assumir també Loiola i Mendoza. <ref Name="Intendencias">{{cita llibre|autor = COMMONS DE LA ROSA, Áurea|capítol = [http://www.igeograf.unam.mx/instituto/publicaciones/temas-sel/geoilus/art2.pdf L'organització territorial d'Espanya i les seves possessions a Amèrica durant el segle de les llums]|títol = MONCADA MAYA, J. O. (Coord.) La geografia de la Il·lustració|any =|editorial = Mèxic: Institut de Geografia, UNAM|id =}}</ref>
El 31 octubre 1764 va ser establerta la [[Intendència de l'Havana]], que va ser la primera intendència d'hisenda i guerra creada a l'Amèrica hispànica. Sent el seu primer intendent, [[Miguel de Altarriba]], que va assumir el 8 de març de [[1765]].
 
Els espanyols van recuperar la [[Florida Occidental]] a [[1779]] i van prendre [[Pensacola|SantSan CarlesCarlos de Panzacola]] a [[1781]]. Espanya va recuperar [[les Florides]] mitjançant el [[Tractat de París]] de [[1783]].
el [[1766]] va ser creada la [[Intendència de Nova Orleans a Louisiana]], que depenia de la Capitania General de Cuba. Sent el seu primer intendent, [[Juan José de Loiola i Mendoza]], estant el comandament militar a càrrec d'Antonio de Ulloa, però poc després el va assumir també Loiola i Mendoza. <ref Name="Intendencias">{{cita llibre|autor = COMMONS DE LA ROSA, Áurea|capítol = [http://www.igeograf.unam.mx/instituto/publicaciones/temas-sel/geoilus/art2.pdf L'organització territorial d'Espanya i les seves possessions a Amèrica durant el segle de les llums]|títol = MONCADA MAYA, J. O. (Coord.) La geografia de la Il·lustració|any =|editorial = Mèxic: Institut de Geografia, UNAM|id =}}</ref>
 
elEl [[1794]] va ser creat a l'Havana un Reial Consolat d'Agricultura i Comerç. el [[1795]], pel [[Tractat de Basilea]] el territori de Santo Domingo va ser cedit a [[França]]. <ref> Societat civil i poder a Cuba: colònia i poscolonia. pp. 65. Autors: José Antonio Piqueras, José Antonio Piqueras Arenas. Editor: Segle XXI de España Editores, 2005. ISBN 84-323-1231-2, 9788432312311 </ref>
Els espanyols van recuperar la [[Florida Occidental]] a [[1779]] i van prendre [[Pensacola|Sant Carles de Panzacola]] a [[1781]]. Espanya va recuperar [[les Florides]] mitjançant el [[Tractat de París]] de [[1783]].
 
elEl [[1800]] es va traslladar a Santa Maria del Puerto Príncipe (avui [[Camagüey]]) la [[Reial Audiència de Santo Domingo]], el que va ser disposat el 22 de maig de [[1797]], ja que aquesta illa va ser cedida a França, prèviament s'havia instal·lat a [[Santiago de Cuba]] des de 1799. Va romandre a Puerto Príncipe fins [[1808]] quan se la va traslladar a l'Havana, tornant després a Puerto Príncipe.
el [[1794]] va ser creat a l'Havana un Reial Consolat d'Agricultura i Comerç. el [[1795]], pel [[Tractat de Basilea]] el territori de Santo Domingo va ser cedit a [[França]]. <ref> Societat civil i poder a Cuba: colònia i poscolonia. pp. 65. Autors: José Antonio Piqueras, José Antonio Piqueras Arenas. Editor: Segle XXI de España Editores, 2005. ISBN 84-323-1231-2, 9788432312311 </ref>
 
Després de l'ocupació nord-americana i aprofitant la difícil situació [[hispà|hispana]] provocada per les [[Guerres Napoleòniques]] una llei nord-americana de [[1804]], dictada per ordre de [[Thomas Jefferson]], va declarar pertanyent als [[Estats Units]] la costa de la [[Florida Occidental]], entre el [[riu Mississipí]] i el riu Perdut.
el [[1800]] es va traslladar a Santa Maria del Puerto Príncipe (avui [[Camagüey]]) la [[Reial Audiència de Santo Domingo]], el que va ser disposat el 22 de maig de [[1797]], ja que aquesta illa va ser cedida a França, prèviament s'havia instal·lat a [[Santiago de Cuba]] des de 1799. Va romandre a Puerto Príncipe fins [[1808]] quan se la va traslladar a l'Havana, tornant després a Puerto Príncipe.
 
elEl [[1812]] la [[Constitució de Cadis]] expressava:
Després de l'ocupació nord-americana i aprofitant la difícil situació [[hispà|hispana]] provocada per les [[Guerres Napoleòniques]] una llei nord-americana de [[1804]], dictada per ordre de [[Thomas Jefferson]], va declarar pertanyent als [[Estats Units]] la costa de la [[Florida Occidental]], entre el [[riu Mississipí]] i el riu Perdut.
 
el [[1812]] la [[Constitució de Cadis]] expressava:
{{Cita|El territori espanyol comprèn (...) illa de Cuba amb les dues flors, la part espanyola de l'illa de Santo Domingo i l'illa de Puerto Rico amb les altres adjacents a aquestes i al continent en un i altre mar .}}
 
EstableciéronseEs va establir el 1812 les diputacions provincials de Cuba, [[SantSanto DomènecDomingo]] i [[Puerto Rico]] i per decret del 23 de maig de 1812 es va crear la de Santiago de Cuba. Van ser abolides per [[Ferran VII]] a [[1814]]. El [[1813]] va ser creada la [[Intendència de Puerto Príncipe]] juntament amb la [[Intendència de Santiago de Cuba]] amb jurisdicció sobre la hisenda.
 
El 1819 davant els fets consumats i la debilitat militar espanyola subseqüent a lesla [[GuerresGuerra del NapoleòniquesFrancès]] i la generalització de la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] a la zona continental, i després de l'arribada d'ocupants d'origen nord-americà a [[Les Florides]], Espanya va haver acceptar la [[Compra de Louisiana]] i vendre les florsFlorides per l'[[Tractat Adams-Onís]].
el [[1813]] va ser creada la [[Intendència de Puerto Príncipe]] juntament amb la [[Intendència de Santiago de Cuba]] amb jurisdicció sobre la hisenda.
 
elEl [[1820]] van ser restablertes les diputacions provincials en ser restablerta la Constitució de 1812 i novament abolida el [[1823]]. Des de la Reial Ordre del 8 de maig de [[1825]] el capità general va assumir amplis poders i es va crear la Comissió Militar Permanent, que va assumir jurisdicció sobre assumptes polítics. Es va comunicar el capità general que des d'aquest moment obstentaría:
El 1819 davant els fets consumats i la debilitat militar espanyola subseqüent a les [[Guerres Napoleòniques]] i la generalització de la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] a la zona continental, i després de l'arribada d'ocupants d'origen nord-americà a [[Les Florides]], Espanya va haver acceptar la [[Compra de Louisiana]] i vendre les flors per l'[[Tractat Adams-Onís]].
 
el [[1820]] van ser restablertes les diputacions provincials en ser restablerta la Constitució de 1812 i novament abolida el [[1823]]. Des de la Reial Ordre del 8 de maig de [[1825]] el capità general va assumir amplis poders i es va crear la Comissió Militar Permanent, que va assumir jurisdicció sobre assumptes polítics. Es va comunicar el capità general que des d'aquest moment obstentaría:
{{Cita|tot el ple de les facultats que per les Reials Ordenances es concedeixen als Governadors de places assetjades.}}
Podia més suspendre qualsevol llei que consideri convenient, donant compte el rei per a la seva aprovació.
A la capitania general de Cuba es va operar una gran transformació socioeconòmica durant el segle XVIII. L'illa va passar de ser una clau defensiva del Carib, que se sostenia del situat i d'alguna producció agropecuària, a una florent colònia exportadora de sucre, tabac i cafè. Cuba no va poder prosperar abans de la dècada de 1760 a causa de les regulacions comercials espanyoles. Espanya hi havia instal·lat un monopoli al Carib i el seu objectiu primari era protegir això. No es va permetre que les illes negociessin amb cap nau estrangera. Espanya estava sobretot interessada en el Carib per la seva or. La corona espanyola va pensar que si les colònies negociaven amb altres països, es perdria el seu avantatge. Això retardar el creixement del Carib espanyol. Aquest efecte era particularment dolent per a Cuba. Tan aviat com Espanya obrís els ports de Cuba a les naus estrangeres, un gran auge del sucre va començar i durar fins a la dècada de 1880.
 
elEl [[1852]], el capità general [[José Gutiérrez de la Concha]] feia referència a un dels problemes més greus per a l'estabilitat socio-política de l'illa de Cuba: la formació del partit espanyolista, amb uns interessos no sempre coincidents amb els de la metròpoli. La desconfiança que sent cap a aquest grup de poder la resumeix en els següents termes:
 
{{Cita|Totes les consideracions que mereix fins l'exageració del sentiment nacional en els bons espanyols, han de desaparèixer tractant-se dels que pretenen especular en profit propi amb aquest sentiment, ja que tant o més mal fan à Espanya aquests i els mals funcionaris públics, que els que obertament conspiren contra el Govern, perquè contra aquests últims hi ha les lleis i la força, que no sempre es poden aplicar als que d'aquella manera disfressen les seves males passions. Error greu, per tant, seria en què governés a Cuba el no apel·lar en casos daus i en circumstàncies difícils à les facultats extraordinàries que el governador capità general està i haurà d'estar sempre revestit. <ref>{{es}} J. GUTIÉRREZ DE LA CONCHA, J. , '' MemòriaMemoria sobre la guerra de l'Illala isla de Cuba '', 1875, p. 164 i ss. </Ref>}}
 
La Constitució espanyola de [[1869]] va establir que:
L'inici de la guerra d'independència l'octubre del 1868 va impedir l'elecció de diputats cubans, de manera que el règim constitucional no es va aplicar a l'illa.
 
El [[30 de juny]] de [[1876]], el [[Alfons XII d'Espanya|Rei Alfons XII]] va promulgar la Constitució que hauria de regir fins al novembre de [[1897]], s'hi va contemplar novament el govern de l'illa per lleis especials. el [[1879]] els diputats cubans van tornar a ser admesos en les Corts d'Espanya. Entre 1880 i 1886 l'esclavitud va ser abolida a Cuba.
 
Així es van succeir les revoltes durant la segona meitat del segle XIX recolzats per ideòlegs de la talla de [[José Martí]], que el [[general]] [[MartínezArsenio Martínez-Campos Antón]], enviat especialment des de la metròpoli va sufocar i segell a la [[Pau de Zanjón]] ([[1878]]). Ja el [[1897]] es va separar la Capitania General del Govern i es va dotar a Cuba d'un parlament bicameral. Aquest sistema només va durar uns mesos ja que al poc temps esclataria la [[Guerra Hispano-Nord-americanaestatunidenca]] ael [[1898]] amb desastroses conseqüències per a Espanya, la pèrdua de les seves colònies d'[[Ultramar]].
 
El 25 de novembre de [[1897]] es va promulgar la Constitució Autonòmica per a les illes de Cuba i Puerto Rico:
 
Arran de la [[Pau de Basilea]], el [[1795]] va desaparèixer la [[Arxidiòcesi de Sant Domingo]], pel que el [[1803]] va ser erigida l'Arxidiòcesi de [[Santiago de Cuba]] passant a ser els seus sufragànies la Diòcesi de San Cristóbal de la Havana, la de [[San Juan de Puerto Rico]] i la Diòcesi de [[Louisiana (Nova Espanya)|La Louisiana]] i les dues [[Florida]] s .
 
== Vegeu també ==
* [[Llista de Governadors colonials de Cuba]]
 
== Referències ==
{{ListarefReferències}}
 
[[Categoria: Història de Cuba]]
[[Categoria: Nova Espanya]]
 
[[En: Captaincy General of Cuba]]
104.889

modificacions