Guerra turco-veneciana (1499-1503): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
|peu_de_foto= Batalla de Zonchio<ref name=woodcut>{{en}} British museum, ''[http://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/pd/t/the_battle_of_zonchio_navarin.aspx The Battle of Zonchio (Navarino), woodcut coloured using stencils]''</ref>
|data=[[1499]] - [[1503]]
|localitat=[[Mar Jònica]]
|resultat= Venècia va haver de buscar la pau, reconeixent el poder otomà al Mediterrani
|bàndol1=[[fitxer:Flag of Most Serene Republic of Venice.svg|border|20px]] [[República de Venècia]]<br>
Línia 17:
La ''' Guerra Turcoveneciana de 1499-1503 ''' es refereix a la sèrie de batalles navals entre el [[Imperi otomà]] i la [[República de Venècia]] pel control de les terres que van ser controvertides entre les dues parts en el [[Mar Egeu]], el [[Mar Jònica]] i el [[Mar Adriàtic]].
 
La primera d'aquesta guerra, la [[Batalla de Zonchio]], va ser la primera batalla naval en la història en què es van usar canons en els "vaixells durantnavegant" contra altres vaixells (de la navegacióque hi hagi documentació).<ref>Hi ha usos anteriors com l'esment de la crònica de Sant Joan de la Penya on diu (al descriure la [[Batalla naval de Barcelona (1359)]]):"..e la nostra nau desparà una bombarda e ferí en lo castell de la nau de Castella..{{CN}}"</ref> Els turcs, sota el comandament de l'almirall [[Kemal Reis]], van sortir victoriosos en aquests conflictes i obligar els venecians a reconèixer les victòries otomanes el [[1503]], després que les incursions de cavalleria turca arribessin al territori venecià a al nord de [[Itàlia]].
 
== La Guerra ==
El gener de 1499, [[Kemal Reis]] va salpar de d'[[Istanbul]] amb una força de 10 galeres i 4 d'altres tipus de vaixells, i el juliol de [[1499]] es va reunir amb una enorme flota otomana, fent-se càrrec del seu comandament per tal de lliurar una guerra a gran escala contra la República de Venècia. La flota otomana es componia de de 67 galeres, 20 galiots i al voltant de 200 embarcacions petites.
 
L'agost de 1499, Kemal Reis va derrotar la flota veneciana sota el comandament de [[Antonio Grimani]] a la [[Batalla de Zonchio]].<ref>Coneguda també com la Batalla de Sapienza o la Primera Batalla de Lepant</ref> Va ser la primera batalla naval a la història amb canons utilitzats en els vaixells durant la navegació, i es va dur a terme en quatre dies: el [[agost 12]], el [[20 d'agost|20]], el [[agost 22|22]] i el [[25 d'agost|25]]. Després d'arribar al mar Jònic amb la gran flota otomana, Kemal Reis va trobar la flota veneciana de 47 galeres, 17 galiots i al voltant de 100 petits vaixells sota el comandament d'Antonio Grimani prop de [[Cap Zonchio]], i va obtenir una important victòria. Durant la batalla, Kemal Reis va enfonsar la galera de [[Andrea Loredan]], un membre de la influent família Loredan de Venècia. Antonio Grimani va ser atrapat el [[29 de setembre]], però va ser alliberat. Grimani més tard es va convertir en el [[Dux de Venècia]] el [[1521]]. El [[soldà otomà]] [[Baiazet II]] va dotar Kemal Reis de les 10 galeres venecianes capturades, que estacionar la seva flota a l'illa de [[Cefalònia]], entre octubre i desembre de 1499.
=== 1499 ===
El gener de 1499, [[Kemal Reis]] va salpar de [[Istanbul]] amb una força de 10 galeres i 4 d'altres tipus de vaixells, i el juliol de [[1499]] es va reunir amb una enorme flota otomana, fent-se càrrec del seu comandament per tal de lliurar una guerra a gran escala contra la República de Venècia. La flota otomana es componia de de 67 galeres, 20 galiots i al voltant de 200 embarcacions petites.
 
El [[soldà otomà]] [[Baiazet II]] va dotar Kemal Reis de les 10 galeres venecianes capturades, que estacionar la seva flota a l'illa de [[Cefalònia]], entre octubre i desembre de 1499. El desembre de 1499, els venecians van atacar [[Batalla de Lepant (1500)|atacar Lepant]] amb l'esperança de recobrar els territoris perduts en el mar Jònic. Kemal Reis va salpar de Cefalònia i va reprendre Lepant als venecians. Es va quedar a Lepant entre abril i maig de [[1500]], quan els seus vaixells van ser reparats per un [[exèrcit otomà]] de 15.000 artesans portats de la zona. Des d'allà, Kemal Reis va salpar i va bombardejar els ports de Venècia a l'illa de [[Corfú]], i l'agost de 1500 ell, una vegada més, va derrotar a la flota veneciana a la [[Batalla de Modona]] (també conegut com la Segona Batalla de Lepant). Kemal Reis va bombardejar la fortalesa de [[Modona]] per mar i va capturar la ciutat. Posteriorment es van fer amb la flota veneciana davant les costes de [[Corona (Messènia)|CoronKorone]] i van capturar la ciutat juntament amb un bergantí venecià. Des d'allà, Kemal Reis va navegar cap a la Illa de Sapientza ([[Sapienza]]), i va enfonsar la galera veneciana "Lezza". El setembre de 1500, Kemal Reis va assaltar [[Voiussa]] i l'octubre es va presentar al Cap de Santa Maria, de l'Illa de Lefkada abans de posar fi a la campanya i tornar de nou a Istanbul el novembre. Amb la [[Batalla de Modona]], la flota i l'aclaparador exèrcit turc es van fer amb la majoria de les possessions de Venècia a Grècia. Modona i Corona, els "dos ulls de la República", es van perdre. El Dogo [[Agostino Barbarigo]] va demanar ajuda al [[Alexandre VI|Papa]] i als [[Reis Catòlics]], i el 24 de desembre un exèrcit hispano-venecià comandat per [[Gonzalo Fernández de Córdoba|Gonzalo de Còrdova]] [[Setge de Cefalònia|va prendre Cefalònia]] (que des de llavors la '' Sereníssima '' mantindria fins [[1797]]), aturant així temporalment l'ofensiva otomana a l'est dels territoris venecians.
L'agost de 1499, Kemal Reis va derrotar la flota veneciana sota el comandament de [[Antonio Grimani]] a la [[Batalla de Zonchio]].<ref>Coneguda també com la Batalla de Sapienza o la Primera Batalla de Lepant</ref> Va ser la primera batalla naval a la història amb canons utilitzats en els vaixells durant la navegació, i es va dur a terme en quatre dies: el [[agost 12]], el [[20 d'agost|20]], el [[agost 22|22]] i el [[25 d'agost|25]]. Després d'arribar al mar Jònic amb la gran flota otomana, Kemal Reis va trobar la flota veneciana de 47 galeres, 17 galiots i al voltant de 100 petits vaixells sota el comandament d'Antonio Grimani prop de [[Cap Zonchio]], i va obtenir una important victòria. Durant la batalla, Kemal Reis va enfonsar la galera de [[Andrea Loredan]], un membre de la influent família Loredan de Venècia. Antonio Grimani va ser atrapat el [[29 de setembre]], però va ser alliberat. Grimani més tard es va convertir en el [[Dux de Venècia]] el [[1521]]. El [[soldà otomà]] [[Baiazet II]] va dotar Kemal Reis de les 10 galeres venecianes capturades, que estacionar la seva flota a l'illa de [[Cefalònia]], entre octubre i desembre de 1499.
 
=== 1500 ===
 
El desembre de 1499, els venecians van atacar [[Lepant]] amb l'esperança de recobrar els territoris perduts en el mar Jònic. Kemal Reis va salpar de Cefalònia i va reprendre Lepant als venecians. Es va quedar a Lepant entre abril i maig de [[1500]], quan els seus vaixells van ser reparats per un [[exèrcit otomà]] de 15.000 artesans portats de la zona. Des d'allà, Kemal Reis va salpar i va bombardejar els ports de Venècia a l'illa de [[Corfú]], i l'agost de 1500 ell, una vegada més, va derrotar a la flota veneciana a la [[Batalla de Modona]] (també conegut com la Segona Batalla de Lepant). Kemal Reis va bombardejar la fortalesa de [[Modona]] per mar i va capturar la ciutat. Posteriorment es van fer amb la flota veneciana davant les costes de [[Corona (Messènia)|Coron]] i van capturar la ciutat juntament amb un bergantí venecià. Des d'allà, Kemal Reis va navegar cap a la Illa de Sapientza ([[Sapienza]]), i va enfonsar la galera veneciana "Lezza". El setembre de 1500, Kemal Reis va assaltar [[Voiussa]] i l'octubre es va presentar al Cap de Santa Maria, de l'Illa de Lefkada abans de posar fi a la campanya i tornar de nou a Istanbul el novembre. Amb la [[Batalla de Modona]], la flota i l'aclaparador exèrcit turc es van fer amb la majoria de les possessions de Venècia a Grècia. Modona i Corona, els "dos ulls de la República", es van perdre. El Dogo [[Agostino Barbarigo]] va demanar ajuda al [[Alexandre VI|Papa]] i als [[Reis Catòlics]], i el 24 de desembre un exèrcit hispano-venecià comandat per [[Gonzalo Fernández de Córdoba|Gonzalo de Còrdova]] [[Setge de Cefalònia|va prendre Cefalònia]] (que des de llavors la '' Sereníssima '' mantindria fins [[1797]]), aturant així temporalment l'ofensiva otomana a l'est dels territoris venecians.
 
=== Anys posteriors ===