Guerra justa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Presentada sistemàticament per [[Tomàs d'Aquino]] a l'obra ''[[Summa theologiae]]''.{{CN}}
===''Ius ad bellum'' ===
;Causa justa: La raó d'anar a la guerra ha de ser justa i no pot, per tant, ser únicament per a recuperar coses preses (per exemple: territoris ocupats) o per a castigar les persones que han fet coses malament (per exemple: crims contra la humanitat). Una visió contemporània de la justa causa es va expressar el 1993, quan els EUA en la Conferència Catòlica va dir:''"La força pot usar-se només per corregir un mal greu, públic, per exemple: l'agressió o la violació massiva dels drets humans bàsics de tota la població"''.
;Justícia comparativa: Si be pot haver encerts i errors en tots els costats d'un conflicte, per superar el dubte de l'ús de la força, la injustícia soferta per una part ha de superar de forma significativa a la soferta per l'altre. Alguns teòrics, com [[Brian Orenda]] ometen aquest punt, veient-lo com a fàcil de ser utilitzat pels règims belicosos.
;Autoritat legítima: només les [[autoritat]]s públiques constituïdes degudament poden fer la guerra.
;Intenció correcta: la força es pot utilitzar només en una veritable causa justa i només per a aquest propòsit de corregir un mal sofert es considera una intenció correcta, mentre que el guany material o el manteniment de les economies no ho és.
;Probabilitat d'èxit: les armes no es poden utilitzar en una causa inútil o en el cas que es requereixin mesures desproporcionades per assolir l'èxit.
;Últim recurs: la força només podrà utilitzar-se després de que totes les alternatives pacífiques i viables s'hagin intentat de debò i s'hagin esgotat, o que aquestes no siguin clarament viables (per exemple: quan l'altre costat estigui utilitzant les negociacions com una tàctica dilatòria i no per fer concessions significatives).
;Proporcionalitat: Els beneficis esperats d'una guerra han de ser proporcionals als mals previstos o danys. Aquest principi també es coneix com el principi de la macro-proporcionalitat, per tal de distingir-lo del ''ius in bello'' principi de proporcionalitat.
En termes moderns, només es fa la guerra en termes de defensa pròpia o en defensa dels altres amb proves suficients.
==Teories alternatives==
| |||