Guerra justa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
;Causa justa: La raó d'anar a la guerra ha de ser justa i no pot, per tant, ser únicament per a recuperar coses preses (per exemple: territoris ocupats) o per a castigar les persones que han fet coses malament (per exemple: crims contra la humanitat). Una visió contemporània de la justa causa es va expressar el 1993, quan els EUA en la Conferència Catòlica va dir:''"La força pot usar-se només per corregir un mal greu, públic, per exemple: l'agressió o la violació massiva dels drets humans bàsics de tota la població"''.
;Justícia comparativa: Si be pot haver encerts i errors en tots els costats d'un conflicte, per superar el dubte de l'ús de la força, la injustícia soferta per una part ha de superar de forma significativa a la soferta per l'altre. Alguns teòrics, com [[Brian Orenda]] ometen aquest punt, veient-lo com a fàcil de ser utilitzat pels règims belicosos.
;Autoritat legítima:
;Intenció correcta:
;Probabilitat d'èxit: les armes no es poden utilitzar en una causa inútil o en el cas que es requereixin mesures desproporcionades per assolir l'èxit.
;Últim recurs:
;Proporcionalitat: Els beneficis esperats d'una guerra han de ser proporcionals als mals previstos o danys. Aquest principi també es coneix com el principi de la macro-proporcionalitat, per tal de distingir-lo del ''ius in bello'' principi de proporcionalitat.
Línia 18:
;[[Distinció (llei)|Distinció]]: S'ha de regir pel principi de distinció: els actes de guerra han de ser dirigits als combatents enemics, i no cap als [[no-combatent]]s atrapats en circumstàncies que no van crear. Els actes prohibits inclouen bombardejos en zones residencials civils que no inclouen cap objectiu militar i cometre actes de terrorisme o de represàlia contra la població civil.
;[[Principi de proporcionalitat|Proporcionalitat]]: S'ha de regir pel principi de proporcionalitat, així un atac no pot ser llançat contra un objectiu militar amb el coneixement de que les lesions accidentals (ara anomenats efectes col·laterals) als civils siguin clarament excessius en relació amb l'avantatge militar previst (principi de proporcionalitat).
;[[Necessitat militar]]: S'ha de regir pel principi de la força mínima. Un atac o acció ha de tenir per objecte contribuir a la derrota militar de l'enemic, ha de ser un atac contra un objectiu militar, i el dany causat a civils o béns civils han de ser proporcionals i no excessius en relació amb l'avantatge prevista sobre els objectius militars concrets i directes. Aquest principi està destinat a limitar l'excessiva i innecessària mort i destrucció.
== ''Ius post bellum'' ==
En els últims anys, alguns teòrics, com [[Gary Bass]], [[Luis Iasiello]] i [[Brian Orenda]], han proposat una tercera categoria dins de la teoria de la guerra justa. ''Ius post bellum'' es refereix a la justícia després d'una guerra, incloent els [[tractat de pau|tractats de pau]], la [[reconstrucció de la postguerra|reconstrucció]], els [[crim de guerra|crims de guerra]], les i [[reparació de guerra|reparacions de la guerra]]. Orenda, per exemple, proposa els següents principis:
;Causa justa d'acabament: Un estat pot posar fi a una guerra si no hi ha hagut una reivindicació raonable dels drets que van ser violats, en primer lloc, i si l'agressor està disposat a negociar els termes de la rendició. Aquests termes de la rendició haurien d'incloure una disculpa formal, compensacions, judicis pels crims de guerra i, potser, la rehabilitació. D'altra banda, l'estat podrà posar fi a una guerra si es fa evident que els objectius de la guerra no poden ser assolits en la totalitat o no es poden assolir sense un ús excessiu de força.
;Intenció correcta: Un estat només ha de posar fi a una guerra en les condicions acordades en els criteris anteriors. No està permesa la venjança. L'estat vencedor també ha d'estar disposat a aplicar el mateix nivell d'objectivitat i de recerca de qualsevol crim de guerra que les seves forces armades puguin haver comès.
;Declaració pública i autoritat: Els termes de la pau ha de ser fets per una autoritat legítima i han de ser acceptats per una autoritat legítima.
;Discriminació: L'estat vencedor ha de diferenciar entre els dirigents polítics i el militars, i els combatents i els civils. Les mesures punitives es limiten als responsables directes del conflicte. Accions com les de la [[Comissió de la veritat i la reconciliació (Sud-àfrica)|Comissió de la veritat i la reconciliació]] de vegades poden ser més importants que castigar els crims de guerra.
;Proporcionalitat: Els termes de la rendició ha de ser proporcionals als drets que van ser violats inicialment. No estan permeses les mesures draconianes, creuades absolutistes i qualsevol intent de negar el país que es va rendir al dret a participar en la comunitat mundial.
==Teories alternatives==
| |||