Segona batalla del Bruc: diferència entre les revisions

 

== Llegendes ==

Posteriorment a les batalles militars estrictes, els fets van adquirir caràcters de llegenda. La victòria per exemple a Manresa va ser atribuïda als Sants Patrons i a Igualada i al seu Sant Crist.

 

Però la llegenda més àmpliament coneguda és la del [[timbaler del Bruc]], on un minyó de [[Santpedor]], per a alguns autors [[Isidre Lluçà i Casanoves]], nascut el [[15 de març]] de [[1791]] i mort pel [[7 d'abril]] de [[1809]], va dirigir la batalla amb un tambor com els que s'utilitzaven en les confraries. Gràcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de [[Montserrat]], els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los. La incorporació del tambor i del seu so, sembla una aproximació al so de les campanes que cridaven des dels campanars de diverses poblacions a [[sometent]].

{{cita|Viatger, atura't aquí, que el francès també s'aturà, aquells que per totes bandes havien passar, no pogueren passar per aquí}}