Batalla de Pavia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 43:
A mitjan gener van arribar els reforços sota el comandament del [[marquès de Pescara]], el [[virrei de Nàpols]], [[Carles de Lannoy]], i el [[conestable]] de Borbó. Els canons van començar a obrir foc el [[24 de febrer]] de [[1525]]. Els francesos van decidir protegir-se i esperar, sabedors de la mala situació econòmica dels imperials i que després els assetjats serien víctimes de la fam. Però les tropes desabastides, lluny de rendir-se, van comprendre que els recursos es trobaven en el campament francès. Quan la [[cavalleria]] francesa estava ja a punt de sucumbir davant la destructiva eficàcia dels [[arcabús|arcabussers]] espanyols, Leiva va traure les seues tropes de la ciutat, de manera que els francesos es van veure atrapats entre dos focs que no van poder superar.
 
La derrota de l'exèrcit francès va ser estrepitosa. Bonnivet, principal conseller militar de [[Francesc I de França]] es va suïcidar. El propi rei esfrancès veiava derrocatser enatrapat elper sòl sota l'amenaçadora espasa d'un soldat d'infanteria, el basc [[Juan de Urbieta]], acompanyat del granadí Diego Dávila i el gallec Alfonso Pita, i era fet presoner, lliurant la seua espasa al virrei de Nàpols. Va ser dut a [[Madrid]], on va arribar el [[12 d'agost]], quedant custodiat en la Torre o Casa delsde los Lujanes.
 
== Conseqüències ==