Llàtzer de Betània: diferència entre les revisions

{{polisèmia|Sant Llàtzer}}

|lloc de pelegrinatge=Betània, Larnaca ([[Xipre]]), [[ciutat d'Autun]] i [[Marsella]] (França)

Llàtzer, Marta i Maria vivien al castell de Magdalo i eren membres d'una noble i poderosa família descendent de reis; els seus pares es deien Cir i Èucaris. La família tenia aquest castell, proper a [[Natzaret]], les terres de Betània i una part de les de [[Jerusalem]], que van repartir-se entre tots tres: Maria, el castell de Magdalo (d'aquí el nom de [[Maria Magdalena]]), Martà[[Marta Betània]] i Llàtzer, la part de Jerusalem. Maria es va lliurar a la vida disoluta i als plaers; Llàtzer es va fer cavaller i Marta era l'única que tenia cura dels assumptes domèstics i va administrar sàviament la riquesa dels tres, i encara podia dedicar-ne una bona part a la caritat amb els necessitats. Quan Crist va ascendir al cel, van vendre totes les seves possessions i es van dedicar a la predicació de la bona nova.

Després de la mort de Crist, els tres germans van fugir de Palestina, juntament amb la serventa Marcel·la, [[Maximí d'Ais|Maximí]], [[Celidoni d'Ais|Celidoni]], Josep d'Arimatea i altres deixebles de Crist. Van arribar navegant a les costes de [[Provença]] i van desembarcar a Marsella. Llàtzer va esdevenir el primer bisbe de [[Marsella]], mentre Marta, amb Marcel·la, va anar a [[Tarascon]], on va domar una terrible bèstia que n'assolava les terres i Maria s'hi va fer eremita (Maximí i Celidoni van ser bisbes d'[[Ais]]). Les suposades tombes de [[Maria Magdalena]] (a la Santa Balma de [[Sant Maissemin de la Santa Bauma]] i a l'abadia de [[Vézelay]]), de Marta a Tarascon i de Llàtzer (a Marsella, on es confongueren amb les de [[Llàtzer d'Ais]]; les del sant d'Ais vanforen ésser portadesdutes a la [[Catedral d'[[Autun]] pensant que eren les del sant de Betània), van esdevenir llocs importants de pelegrinatge durant tota l'Edat Mitjana. A més, a l'abadia de la Trinitat de [[Vendôme]], es mostrava una filactèria amb una llàgrima que Crist havia vessat a la tomba de Llàtzer, en comunicar-se-li la seva mort.

El 972 les relíquies van ésser portades a [[ciutat d'Autun|Autun]] (Borgonya), pel bisbe Gerard d'Autun com si fossin les del sant de Betània, per tal d'atreure pelegrins i competir amb el proper santuari de [[Vézelay]], on es pensava que hi havia el cos de [[Maria Magdalena]]. Les suposades restes de Llàtzer de Betània, en realitat de [[Llàtzer d'Ais]], es van instal·lar a la catedral de Sant Nazari, que canvià el nom pel de Saint-Lazare d'Autun en 1148, quan se'n consagrà un nou edifici. El cap, però, es va quedar a Marsella, a Sant Víctor, d'on van passar a la catedral on, amb algunes altres restes retornades des d'Autun, encara són venerades, tot i que l'Església no les reconeix com a veritables relíquies.