Revisió del 17:30, 13 des 2010 modifica Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.633 edits m neteja, replaced: està clar → és clar, typos fixed: → AWB ← Edició anterior		Revisió del 20:16, 24 des 2010 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Llop III Centul''' fou [[duc de [[Gascunya]], probable fill de [[Centul]] al seu torn possible fill de [[Llop II]]. A la mort de [[Sanç I Llop]] de Gascunya i del seu germà Garcia Llop comte de [[Dax]], en lluita contra els musulmans ([[816]]), es va produir a Gascunya un buit de poder. [[Pipí d'Aquitània]], nomenat rei d'aquest territori no fou coronat rei fins el [[30 de juliol]] del [[817]] a [[Aquisgrà]] i aprofitant aquest temps Llop III s'hauria proclamat duc amb el suport del seu germà [[Garcia I Centul]]. Pipí a la seva tornada al regne va combatre als rebels, contra els que va enviar ([[818]]) a [[Berenguer de Tolosa]] (comte nomenat el [[816]]) i Guerí d'[[Alvèrnia]] (comte vers 818, [[comte d'[[Autun]], de [[Macon]], de [[Chalon-sur-Saône]], d'[[Arle]] i de [[Provença]]) que es van dirigir a Gascunya; Llop els va presentar batalla (probablement a començaments del [[819]]) i va ser derrotat completament, perdent la major part de les seves forces, i morint el seu germà Garcia I Centul i el senyor Gersand i el duc va haver de fugir; poc després Llop III fou capturat i enviat al rei, que va celebrar una assemblea en la que els comtes Berenguer i Guerí van actuar d'acusadors; Llop III va intentar defensar-se sense èxit i Pipí va emetre un diploma a [[Castillon-sur-Dordogne]] pel que privava a Llop III del ducat i enviada a Llop a l'exili. Pipí encara va fer una expedició personal a la zona per acabar de restablir l'orde, doncs Llop III tenia molts partidaris. Pipí va cometre diversos actes contra la noblesa vascona compromesa, desterrant o privant de beneficis a diversos senyors locals i fins i tot va arribar a assassinar al bisbe Joan d'Aush ([[Auch]]) el [[820]]. No consta cap duc de Gascunya en els següents anys el que fa suposar que el càrrec va quedar vacant. La seva descendència es discutida. Tradicionalment se li assignava com a fills a Centul Llop de [[Bearn]] i Donat Llop de [[Bigorra]], com indica l'apòcrifa [[carta d'Alaó]]. Christian Settipani diu que fou l'avi d'un LLop, que fou el pare de Ramon, comte de Pallars, d'Unifred, de Dadilda (esposa de Garcia II de Navarra) i de Donat Llop de Bigorra. Centul Llop de Bearn estaria emparentat amb la nissaga però no és clar el seu lligam. == Bibliografia == * Christian Settipani, ''La Noblesse du Midi Carolingien, Prosopographica et genealogica'', Oxford, 2004, (ISBN 1-900934-04-3) * Renée Mussot-Goulard, ''Histoire de la Gascogne'', Presses Universitaires de France, col·lecció « Que sais-je ? », París, 1996, 127 p. (ISBN 2-13-047519-1) [[Categoria:Ducs de Gascunya]]

Llop III Centul: diferència entre les revisions