L'Eixample (València): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 50:
L'edifici públic més notable de la zona és el [[Mercat de Colom]], projectat per l'arquitecte Francisco Mora en [[1914]], una de les joies del [[modernisme]] a València reconvertit en l'actualitat en un espai d'oci i serveis de gran qualitat. Existeixen també edificis religiosos d'estil [[neogòtic]] que s'insereixen perfectament en el traçat, com l'Església de Sant Joan i Sant Vicente, realitzada segons projecte de José Calvo de [[1897]], o l'església dels Dominics, projectada per Joaquim Mª Arnau en [[1906]].
Però l'autèntic llegat arquitectònic de l'Eixample són els propis edificis d'habitatges, amb elegants façanes i profusió d'ornaments, que il·lustren àmpliament els diferents corrents estètics de l'època. Entre els més significatius, el Palau de la Comtessa de Bunyol, obra d'estil [[Historicisme arquitectònic|historicista]] [[rococó]] del mestre d'obres Vicent Alcayne, de [[1906]]. Amb estil historicista modernista de caràcter medieval destaca la Casa del Drac projectat per l'arquitecte [[José María Manuel Cortina Pérez|José Manuel Cortina]] en [[1901]]. La Casa Albacar, de [[1911]], representatiu de l'[[Arquitectura eclèctica|eclecticisme]] afrancesat, i la Casa Santoma, també d'estil francés de l'arquitecte [[Vicente Rodríguez Martín|Vicente Rodríguez]], de [[1924]]. La Casa Peris, edifici modernista amb elements del [[art nouveau]] i de la [[Secessió de Viena|''sezessión'' vienesa]] de l'arquitecte [[Carlos Carbonell Pañella|Carlos Carbonell]], de [[1913]]. La [[Casa Ferrer]], obra de l'arquitecte Vicente Ferrer, de [[1907]], insereix també en el modernisme vienés. La Casa Ortega, modernista en la línia art nouveau, obra de [[Manuel Peris Ferrando]], de [[1906]], i la Casa Barona, també d'estil modernista i obra de [[Javier Goerlich]], de [[1914]].
Concebut com a modern barri residencial i acomodat, l'Eixample conserva la seua traça i vigent la seua funció, al mateix temps que ha anat adaptant els seus baixos a finalitats comercials i habitatges en oficines, configurant-se com un dels barris més cosmopolites de València.
| |||