Experiment de Stern-Gerlach: diferència entre les revisions

 

== Impacte ==

L'experiment de The Stern–Gerlach va tenir un dels impactes més grans a la física moderna:

* A la dècada següent, els científics van mostrar, emprant tècniques semblants, que els nuclis d'alguns àtoms també tenen moment angular quantitzat. La interacció d'aquest moment angular del nucli amb el spin de l'electró és la responsable de l'[[estructura hiperfina]] de les línies espectroscòpiques.

* Als anys trenta, emprant versions posteriors de l'aparell de S–G, [[Isidor Rabi]] i altres van provar que, emprant camps magnètics variables en el temps, es pot forçar el canvi d'estat del moment magnètic. Les sèries d'experiments van culminar el 1937 en descobrir que les transicions entre estats podien ser induïdes mitjançant camps variables amb el temps o [[camps de radiofreqüència]]. L'anomenada '''oscil·lació de Rabi''' és el fenomen que hi ha darrera les màquines d'[[Fitxer per Ressonància Magnètica]] que trobem als hospitals.

* Més endavant [[Norman F. Ramsey]], va modificar l'aparell de Rabi per augmentar el temps d'interacció amb el camp. L'extrema sensitivitat deguda a la freqüència de radiació el fa útil per la mesura del temps i encara s'empra avui dia en [[rellotge atòmic|rellotges atòmics]].

* A principis dels seixanta, Ramsey i [[Daniel Kleppner]] van emprar un sistema de S–G per produir feixos d'Hidrogen polaritzat com a font d'energia per al [[Maser]] d'Hidrogen, que encara avui és un dels rellotges atòmics més populars.

* L'observació directa del spin és la prova més directa de la quantització en mecànica quàntica.

 

== Vegeu també ==

* [[polarització de la llum]]

 

 

[[Categoria:Mecànica quàntica]]

 

[[de:Stern-Gerlach-Versuch]]