Geografia física: diferència entre les revisions

* La [[Geomorfologia]], que és l'estudi i comprensió de les [[Relleu terrestre | formes del relleu]] a la superfície terrestre ([[muntanya]] s, [[altiplà]] sobre [[altiplà]] s , [[plana]] sobre [[Conca sedimentària | conques sedimentàries]], [[Volcà | volcans]], etc). Inclou també els processos que van originar aquestes formes del relleu i els processos geomorfològics actuals: [[meteorització]], [[erosió]], [[sedimentació]], [[lliscament | esllavissades en massa]], etc. Branca fundada a principis del segle XX per l'geògraf nord-americà [[William Morris Davis]], actualment nombrosos geògrafs de moltes nacionalitats han desenvolupat aquesta disciplina, com per exemple, els francesos [[Jean Tricart]], [[Emmanuel de Martonne]], [[Max Derruau]], [[Roland Paskoff]] i altres.

* [[Hidrografia]] i [[Hidrologia]]. L'estudi de les aigües continentals (bàsicament, [[riu]] s, [[llac]]s sii [[aigües subterrànies]]): rius i elsles seusseves [[concaConca hidrogràfica|conques]] s, ([[llit]] s, [[ cabal]], xarxes hidrogràfiques, curs superior, mitjà i inferior dels rius, [[Hidràulica | aprofitament hidràulic]], [[règim fluvial]], [[dinàmica fluvial]], etc.)

* [[Oceanografia]]. Estudi dels oceans: característiques hidrològiques, físiques, biològiques, econòmiques, moviments de les aigües oceàniques com les [[ona|ones]] s, [[marea]] si [[Corrent oceànica | corrents oceànics]], etc.

A partir del naixement de la Geografia com a ciència durant l'època clàssica grega i fins a finals del segle XIX amb el naixement de la Antropogeografía o Geografia Humana, la Geografia va ser gairebé exclusivament una ciència natural: l'estudi descriptiu de localització i la [[Toponímia] ] de tots els llocs del món conegut. Diverses obres entre les més conegudes durant aquest llarg període podrien citar com a exemple, des de les de [[Estrabó]] (''Geografia''), [[Eratòstenes]] (''Geografia'') o [[Dionís Periegeta]] (''[[ Periegesis]] [[Ecúmene | Oiceumene ]]'') a la [[edat antiga]] fins a les de [[Alexander Von Humboldt]] (''Cosmos'') en el segle XIX, en les quals es considerava a la Geografia com una ciència físic-natural, per descomptat, passant per l'obra '''Summa de Geografia''' de [[Martín Fernández de Enciso]] de començaments del segle XVI, on apareix assenyalat per primera vegada el Nou Món.

Dos processos desenvolupats durant el segle XIX van tenir una gran importància en el desenvolupament posterior de la geografia física: el primers es tracta del [[imperialisme | imperialisme colonial]] europeu a Àsia, Àfrica, Austràlia i fins i tot Amèrica, a la recerca de les matèries primeres exigides per la [[Revolució Industrial]], que va contribuir al fet que es creessin i s'invertís en els departaments de geografia de les universitats de les potències colonials i al naixement i desenvolupament de les societats geogràfiques nacionals, donant origen així al procés identificat per Horaci Capel com la institucionalització de la Geografia. Un dels imperis més prolífics en aquest sentit va ser el Rus. A mitjans del segle XVIII nombrosos geògrafs són enviats per l'almirallat rus en diferents oportunitats a realitzar aixecaments geogràfics a la zona de l'àrtic siberià. Entre aquests es troba qui és considerat el patriarca de la geografia russa: [[Mikhaïl Lomonósov]] qui a mitjans del decenni de 1750 comença a treballar en el Departament de Geografia de l'Acadèmia de Ciències per a realitzar investigacions a Sibèria, les seves aportacions en aquest sentit són notables, demostra l'origen orgànic del sòl, desenvolupa una llei general sobre el moviment dels gels que encara regeix en el bàsic, fundant així una nova branca geogràfica: la Glaciologia. En 1755 per iniciativa seva es funda la [[Universitat de Moscou]] on promou l'estudi de la geografia i la formació de geògrafs. El 1758 és nomenat director del Departament de Geografia de l'Acadèmia de Ciències, lloc des del qual elaboraria una metodologia de treball per a l'aixecament geogràfic que guiaria per molt temps les més importants expedicions i estudis geogràfics a Rússia. D'aquesta manera la línia de Lomonosov va seguir i les aportacions de l'escola russa es van anar multiplicant a través dels seus deixebles, ja en el segle XIX tenim grans geògrafs com [[Vasili Dokucháyev]] qui va realitzar obres de gran rellevància com "principi de l'anàlisi integral del territori "i" Els chernozem russos "aquesta última la més important on introdueix el concepte geogràfic de sòl, distingint d'un simple estrat geològic, i fundant d'aquesta manera una nova àrea d'estudi geogràfic: la [[Podologia]] o [ [Edafologia]]. La climatologia rebria també un fort impuls des de l'escola russa a través de [[Wladimir Peter Köppen]] el principal aportació, la seva classificació climàtica, segueix vigent avui en dia, encara que amb algunes modificacions i millores. No obstant això aquest gran geògraf físic també va contribuir a la Paleogeografia a través del seu treball''"Els climes del passat geològic"''pel qual se'l considera el pare de la [[Paleoclimatologia]]. Altres geògrafs russos que van realitzar grans aportacions a la disciplina en aquest període van ser NM Sibirtsev, Piotr Semionov, K. D. Glinka, Neustrayev, entre altres.