Columbà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot:Desambiguació assistida: Sal - Canviant enllaç(os) per (Canvi manual)
Línia 66:
El [[612]] Columbà decidí d'anar a [[Roma]] i demanar l'aprovació de les seves regles al papa [[Bonifaci IV]]. Abans de partir, el seu deixeble [[Sant Gal]] va haver de quedar-s'hi, malalt, i fundà, amb el temps, l'[[Convent de Sankt Gallen|abadia de Sankt Gallen]].
 
Prop de [[Pavia]], Columbà es posà sota la protecció del rei [[longobard]] [[Agilulf]], que era [[arrianisme|arrià]], i la reina Teodolinda, que li demanaren que intercedís en la qüestió del cisma tricapitolí, que tenia lloc entre alguns bisbes de la zona. A canvi, obtenia el permís de fundació d'una comunitat. El lloc triat, [[Bobbio]], per al nou monestir era al cor dels [[Apenins]], en una zona fèrtil i productiva, amb abundant aigua i pesca. Hi havia també aigues termals i [[salina|salines]] on poder obtenir [[sal comuna|sal]]. El monestir seria una avançada religiosa, però també política, del regne longobard envers les terres [[Ligúria|ligurs]], llavors part de l'[[Imperi bizantí]], i es convertí en un dels focus culturals més importants d'Europa durant l'Alta Edat Mitjana; entre els segles VIII-X, els seus escriptori i biblioteca van ser famosos arreu.
 
Un document del 24 de juliol del [[613]] donava a Columbà el territori per al monestir, amb la concessió de la meitat del producte de les salines, fins llavors propietat d'un noble. Columbà arribà a [[Bobbio]] la tardor del [[614]] amb el seu deixeble [[sant Atala|Atala]]; hi reparà l'església de Sant Pere (on avui hi ha el Castello Malaspiniano) i construí al voltant, amb fusta, el primer nucli del cenobi. Segons la llegenda, Columbà i Atala haurien pogut aixecar els troncs sense esforç, fent el treball de trenta o quaranta homes. Una altra llegenda narra que un ós, sortint del bosc, va matar un bou de la jogada d'un pagès, i que Columbà va l'animal perquè prengués el lloc del bou mort: així va poder acabar-se la feina.