Bertrand Tavernier: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Quinzena qualitat |
||
Línia 31:
}}
'''Bertrand Tavernier''' ([[Lió]], el 25 d'abril de 1941) és un [[director de cinema|director]], [[guionista]], [[actor]] i [[productor de cinema|productor]] francès.
==Biografia==
Els seus orígens (és fill de l'escriptor i resistent lionès [[René Tavernier]], que va publicar clandestinament grans escriptors, com [[Louis Aragon|Aragon]]), els seus començaments en el cinema com a ajudant de [[Jean-Pierre Melville]] ('' [[Léon Morin]] ''), experiència que evoca al documental ''[[Sous le nom de Melville]]'' realitzat per [[Olivier Bohler]], realitzador de curtmetratges i finalment agregat de premsa i el seu treball d'historiador del cinema han influenciat profundament el seu estil.
[[Louis Aragon]] va viure durant la guerra amb la seva dona [[Elsa Triolet]] al domicili dels Taverner i Bertrand Tavernier diu que un dels poemes més bonics d'Aragon va ser escrit per a la seva mare.
D'altra banda, Aragon va donar a Bertrand Tavernier l'oportunitat d'escriure el [[1965]] un article sobre '' [[Pierrot le fou]] '' de [[Jean-Luc Godard]].
Com a crític cinematogràfic, col·labora en els anys [[1960]] a diverses revistes : ''[[Les Cahiers du cinéma]]'', ''[[Cinéma]]'', ''[[Positif]]'', ''Présence du cinéma'', etc.
Es desmarca dels realitzadors de la seva generació per la voluntat de donar un lloc primordial a una narració. Així torna a donar la seva oportunitat a grans guionistes i a dialogistes, principalment a [[Jean Aurenche]] i [[Pierre Bost]] («bèsties negres», amb el realitzador [[Claude Autant-Lara]], d'un [[François Truffaut]] intransigent). Gran cinèfil, fa descobrir autors com [[Jean-Devaivre]] del qual adaptarà l'autobiografia a la seva pel·lícula ''[[Laissez-passer]]''. Si el gust el porta de vegades cap a les «pel·lícules de costums», no s'allunya mai de les preocupacions del nostre temps i el seu art continua estant profundament arrelat en la nostra època.
Tavernier expressa, al llarg de les seves pel·lícules, la seva aversió contra les injustícies, el seu compromís contra la guerra, el racisme, els estralls del colonialisme, la pena de mort i el seu combat contra els defectes, fins i tot les conseqüències de les nostres societats contemporànies : delinqüència, violència, atur, misèries física i afectiva, droga, sida, etc.
Alguns llargmetratges més apaivagats o nostàlgics són, moltes vegades, impregnats de la figura del pare o del temps que passa i que no es pot retenir (''[[Un dimanche à la campagne]]'', ''[[Daddy nostalgie]]'').
Per al realitzador, la música no és mai com superposada i fa sempre cos amb la imatge. A les seves primeres pel·lícules molt particularment, una important escena musical puntua la pel·lícula i anuncia un drama imminent : un cantant dels carrers (''[[Le Juge et l'Assassin]]''), l'escena de la guingueta (''[[Un dimanche à la campagne]]''), etc.
Les seves amistats i fidelitats professionals donen també un to al seu cinema : Aurenche i Bost però també [[Alain Sarde|Alain]] i [[Philippe Sarde]], [[Marc Perrone]], [[Philippe Noiret]], [[Philippe Torreton]] i, des de fa poc, [[Jacques Gamblin]].
De manera paradoxal, la seva filmografia, de temàtiques i tractaments molt diversos, es debat entre la seva defensa d’un cinema francès fort i independent i la seva fascinació per a una certa cultura nord-americana.
Productor (la seva societat es diu [[Little Bear production]]), exerceix també activitats associatives (president de l’[[Institut Lumière]], a [[Lió]]).
Bertrand Tavernier és el pare de [[Nils Tavernier]], igualment realitzador però també actor, i de la novel·lista [[Tiffany Tavernier]].
Va conèixer a l’institut [[Volker Schlöndorff]], que va fer després de padrí del seu fill.
Va sovint a [[Sainte-Maxime]], a la vil·la familiar i des de la seva més tendra infantesa.
Els seus admiradors li diuen "Tatave".
== Filmografia ==
Linha 54 ⟶ 85:
* {{tcmdb name| id=189375}}
* {{amg artist| id=113717}}
{{ORDENA:Tavernier, Bertrand}}
| |||