Russafa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituïnt {{coor title dms}} per {{coord}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de barri|de |Russafa|
[[Fitxer:Cartell Barri de Russafa (València).JPG|right|300px|]]
|topònim = Russafa
'''Russafa''' és un barri de la ciutat de [[València]], inclòs en el districte de l'[[Eixample de València|Eixample]], que limita amb els districtes de [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]] al Nord, [[Pla del Real]] i [[Camins al Grau]] a l'Est, [[Quatre Carreres]] al Sud i [[Extramurs (districte)|Extramurs]] a l'Oest.
|escut =
|mapa del barri = [[Fitxer:Valencia-Barris-Clau-Russafa.png|200px]]
|subtítol =
|fotografia = Mercat de Russafa.JPG
|fotografia_descripció = Mercat de Russafa
|fotografia_mida = 200px
|admin_tipus1 = [[Estat]]
|admin1 = [[Espanya]]
|admin_tipus2 = [[Comunitat Autònoma|CCAA]]
|admin2 = [[País Valencià]]
|admin_tipus3 = [[Províncies d'Espanya|Província]]
|admin3 = [[Província de València]]
|admin_tipus4 = [[Comarques del País Valencià|Comarca]]
|admin4 = [[Comarca de València|València]]
|admin_tipus5 = [[Municipi]]
|admin5 = [[València]]
|admin_tipus6 = [[Districte]]
|admin6 = [[L'Eixample (districte de València)|L'Eixample]]
|gentilicis = russafí, russafina</br>russafenc, russafenca</br>russafer, russafera
|malnom =
|superfície = 0,88
|població = 25134
|any_cens = 2009
|altitud =
|codi_postal=
|coordenades = {{coord|39|27|57.06|N|0|22|26.5|W|type:city_region:ES-VC|display=title}}
|opció_nom1 = Festes majors
|opció1 =
|opció_nom2 = Dies de mercat
|opció2 =
|opció_nom3 = [[Fira]] tradicional
|opció3 =
|transport =
|web =
}}
'''Russafa''' és un barri de la ciutat de [[València]], inclòs en el districte de l'[[Eixample de València|Eixample]],. queFou limitamunicipi ambindependent elsfins districtes deel [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella1877]] al Nord, [[Plamoment delen Real]]el iqual [[Caminsés al Grau]]annexionat a l'Est,la [[Quatreciutat. Carreres]]El seu alnom Sudés iun [[Extramurs (districte)|Extramursarabisme]] aque vol dir l'Oest"jardí".
 
== Geografia ==
El seu nom és un [[arabisme]] que vol dir "jardí".
[[Fitxer:València, etc-Terme 1840.png|thumb|left|200px|Plànol aproximat dels termes municipals de València i els seus voltants entre 1840 i 1850.]]
El barri de Russafa limita amb els de [[Sant Francesc (barri de València)|Sant Francesc]] (al districte de[[ Ciutat Vella (districte de València)|Ciutat Vella]]) pel nord; el [[Pla del Remei (barri de València)|Pla del Remei]] i [[Gran Via (barri de València)|Gran Via]] (al mateix districte de l'Eixample) per l'est; [[Montolivet]], [[En Corts (barri de València)|En Corts]] i [[Malilla]] (a [[Quatre Carreres]]) pel sud; i amb els barris de [[La Roqueta (barri de València)|la Roqueta]] i [[Arrancapins]] (a [[Extramurs (districte de València)|Extramurs]]) per l'oest.
 
Amb una extensió de 87,8 hetàrees, el barri té una forma trapezoide la part estreta del qual es troba al nord, coincidint amb el sector més a l'oest del [[carrer de Xàtiva]] (on es troba la [[Plaça de Bous de València|Plaça de Bous]]). El límit sud el marca l'[[avinguda de Peris i Valero]] i als laterals el [[carrer de Russafa]] i l'[[avinguda del Regne de València]] per l'est, i l'[[Estació del Nord de València|Estació del Nord]] per l'oest.
Va ser un poble independent fins el 12 de Desembre de [[1877]], moment en què va ser annexionat a [[València]]. El seu terme municipal s'estenia per la zona sud-oest de l'actual terme municipal de [[València]], des de l'actual barri de Russafa fins [[L'Albufera]], englobant dins d'ell a [[pedania|pedanies]] i barris com [[Pinedo]], [[Natzaret (barri de València)|Natzaret]], [[el Saler]], [[la Font de Sant Lluís]], [[Malilla]], [[Montolivet]] i [[la Punta]].
 
VaL'antic serterme un poble independent fins el 12municipal de Desembre de [[1877]], moment en què va ser annexionat a [[València]]. El seu terme municipalRussafa s'estenia per la zona sud-oest de l'actual terme municipal de [[València]], des de l'actual barri de Russafa fins [[L'Albufera]], englobant dins d'ell a [[pedania|pedanies]] i barris com [[Pinedo]], [[Natzaret (barri de València)|Natzaret]], [[el Saler]], [[la Font de Sant Lluís]], [[Malilla]], [[Montolivet]] i [[la Punta]].
== Historia ==
[[Fitxer:Russafa.png|thumb|250px|Plànol de Russafa entre el 1811 i 1883 superposat a l'actual pla ortogonal de l'Eixample de València, al qual va influir notablement.]]
Barri d'origen àrab, de fet, llur nom prové de la denominació àrab de "jardí", suposant que en aquesta demarcació es trobés un nucli extern de la ciutat i reconegut pels seus jardins.
 
== Història ==
Russafa va constituir un municipi independent des de principis de el [[segle XIX]] fins a [[1877]], que va tornar a formar part de l'Ajuntament de València. En 1860, comptava amb 13.013 habitants. Abans d'unir-se a la ciutat de València, estava composta per [[alqueria|alqueries]] i jardins limítrofs amb l'entrada sud de la ciutat amurallada.
L'origen de Russafa es troba en una finca d'esbarjo construïda per [[Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí|Abd Allah al-Balansi]] en el [[segle IX]] a uns 2 quilòmetres de la ciutat de València, a imitació de la qual edificara el seu pare, [[Abderraman I]], en les proximitats de [[Còrdova]].<ref>«Russafa». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografia. Editorial Prensa Valenciana. 2009.</ref> Aquesta finca va haver de desaparèixer bastant prompte, ja que els fills d'Al-Balansi no van continuar residint a València, però la zona enjardinada de la seua al voltant es va conservar i va ser emprada com a lloc d'esplai i parc públic, com testimonien els poetes al-Russafi, al-Saqundi, Ibn Amira o Ibn al-Abbar, entre uns altres. Al voltant d'aquests jardins es va originar una alquería, que és el nucli del posterior poblat.
 
Russafa va constituir un municipi independent des de principis de el [[segle XIX1811]] fins aal [[187712 de desembre]] de 1877, que va tornar a formar part de l'Ajuntament de València. En 1860, comptava amb 13.013 habitants. Abans d'unir-se a la ciutat de València, estava composta per [[alqueria|alqueries]] i jardins limítrofs amb l'entrada sud de la ciutat amurallada.
Durant molt temps la hi va conèixer com ''"la terra del ganxo"'', degut al fet que molts dels seus habitants van treballar en la recollida dels troncs de fusta que arribaven A València provinents de [[els Serrans]] a través del riu [[Túria]], per a això usaven ganxos. Actualment, aquesta denominació encara està palesa en molts dels noms de comerços i casals fallers del barri.
 
Durant molt temps la hi va conèixer com ''"la terra del ganxo"'', degut al fet que molts dels seus habitants van treballar en la recollida dels troncs de fusta que arribaven Aa València provinents de [[els Serrans]] a través del riu [[Túria]], per a això usaven ganxos. Actualment, aquesta denominació encara està palesa en molts dels noms de comerços i casals fallers del barri.
== Barris i/o zones limítrofes ==
 
== Demografia ==
*'''Zona de Colón (Barri Pla del Remei)'''
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
Pertanyent al districte de "L'Eixample". La '''zona de Colom''' està integrada pels carrers [[Ciril Amorós]], [[Jorge Juan]], [[Conde de Salvatierra]], [[Joan d'Àustria]], [[Poeta Querol]] i un elevat nombre de carrers senyorials; la zona està també composta per les places dels Pinazo i la del Patriarca. Aquesta zona integra l'àrea residencial més cara i exclusiva on resideixen els valencians més adinerats, en ella es troben també algunes de les botigues més luxoses i bulliciosas. Aquesta zona, es troba en l'entorn del barri de Ruzafa, i és coneguda com el barri de Pla del Remei, forma part de l'eixample construït en el [[segle XIX]], i és la principal artèria urbana de la ciutat. La zona va començar a fer-se important principalment per la construcció de el [[Mercat de Colom]] en 1914-1916.
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica<ref name="valencia">[http://www.valencia.es/ayuntamiento/estadistica.nsf/fDocMapaImagen?ReadForm&codimg=CartoDistritos&idColumnaApoyo=C12573F6004BC7DFC12572DB0048A951&lang=1&nivel=9_2 Oficina d'Estadística de València]</ref>
 
![[1981]] !! [[1986]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]
*'''Gran Via''' Pertanyent al districte de "L'Eixample", popularment se'l coneix a aquest barri limítrof amb Russafa com Eixample, apropiant-se indegudament del terme que dóna nom a tot el districte de L'Eixample, aquest districte està format pels barris de Gran Via, Pla del Remei i Ruzafa. El barri de Gran Via és una zona d'oci i restauració molt coneguda de la ciutat de València, destaquen els seus carrers Conde d'Altea Salamanca i Almirall Cadarso.
|-
| align=center| 29.624 || align=center| 26.727 || align=center| 25.357 || align=center| 24.380 || align=center| 24.937 || align=center| 25.062 || align=center| 25.134
|}
En els darrers trenta anys el barri a perdut vora un 15% de la seua població, tot i que darrerament s'ha invertit aquesta dinàmica gràcies a l'arribada d'habitants extrangers qu l'any 2009 representaven el 20% de la població total, sobretot originaris d'[[Amèrica del Sud]].
 
== Urbanisme<ref>[http://www.valencia.es/revisionpgou/catalogo/urbano/2.26%20FICHA%20NHT%20RUZAFA_firmado.pdf Catàleg de Béns i Espais Protegits de València. Nucli Primitiu de Russafa], a la web de l'Ajuntament de València.</ref> ==
*'''Barri de Malilla'''
[[Fitxer:Russafa.png|thumb|250px|Plànol de Russafa entre el 1811 i 1883 superposat a l'actual pla ortogonal de l'Eixample de València, al qual va influir notablement.]]
El barri fou incorporat a la trama urbana de la ciutat a finals del [[segle XIX]] quan és dissenya l'Eixample de València. La trama irregular dels carrers de Russafa fou incorporada al planol en quadrícula de l'Eixample de manera integrada, respectant la irregularitat de la parcelació el que encara és palés al plànol de la ciutat. Els successius plans d'Eixample ([[1887]], [[1912]] i [[1924]]), els dos darrers dissenyat per [[Francesc Mora i Berenguer|Francesc Mora]], propicien la substitució de les antigues edificacions de l'antic poblat per nous edificis que hauran d'ajustar-se a les noves ordenances i a les noves alineacions, formant illes amb algunes limitacions en un intent de millorar la qualitat higiènica dels habitatges. La construcció de l'Eixample en aquesta zona es realitza fonamentalment, en les primeres dècades del [[segle XX]], amb un notable increment de les altures a partir de [[1925]]. La desaparició del traçat del Ferrocarril dóna lloc a l'Avinguda del Regne de València impulsant el
*'''[[Montolivet]]'''
creixement a l'entorn de l'antic poblat de Russafa, el traçat del qual es modificarà sota la pressió de la trama rectangular.
 
Al llarg del segl XX continuen les modificacions del plànol del barri amb l'apertura de carrers com la del Literat Azorin que modifica definitivament el traçat de la trama antiga seccionant-la, o la dels carrers Centelles i Francesc Sempere que donarà lloc a un espai regular on s'ubicarà el [[mercat de Russafa]].
 
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
[[Fitxer:Russafa. Iglesia.png|thumb|250px|Església de Sant Valeri.]]
*'''[[Església de Sant Valeri|Església Parroquial de Sant Valeri i Sant Vicent Màrtir]]''' Aquesta església s'alça sobre altra anterior incendiada en [[1415]]. El seu traçat i l'adreça de la primera etapa de la seva construcció s'atribuïx a Tomás Leonardo Esteve, mentre que a [[Juan Pérez Castiel|Juan Bautista Pérez]] i al seu fill Juan Pérez Castella la decoració barroca, avui gairebé desapareguda, de l'interior. És de planta de creu llatina d'una sola nau i 6 capelles laterals entre contraforts. El campanar, possible obra de Josep Minguez, s'acaba en [[1740]]. Incendiada en [[1936]], es reconstrueix en [[1939]] per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor.
 
*'''Convent Nostra Senyora dels Àngels''' Altre monument religiós amb matisos històrics és el Convent de Nostra Senyora dels Àngels, que podem trobar en el carrer General Prim. El 22 d'abril de [[1238]], [[Jaume I]] va instal·lar el seu campament a Russafa, per a assetjar la ciutat de València; el 14 de setembre iniciava converses amb [[Zayyan ibn Mardanix|Zayyan]], rei moro de València, culminant amb la rendició de València el 28 del mateix mes, signant aquesta rendició en el lloc que ocupa avui aquest convent. El rei Jaume I i el seu exèrcit van fer la seva entrada a València el [[9 d'octubre]]. Es pot veure en la seva façana principal una placa commemorativa d'aquest esdeveniment històric.
 
=== Monuments civils ===
*'''Mercat Municipal de Russafa''' Un altre dels monuments més característics d'aquest barri valencià, és el Mercat Municipal de Russafa. Va Ser projectat per Julio Bellot Senet, segons acord de l'Ajuntament de [[1954]] i iniciades les obres a fins de maig de 1957. Es troba situat en el nucli del barri, enfront de l'església barroca de Sant Valeri i Sant Vicent Màrtir.
 
* '''Edifici Navarro''', obra de l'arquitecte valencià [[Enric Pecourt Betés|Enric Pecourt]] és una mostra de l'arquitectura moderna dels anys trenta del segle XX.
 
* '''Placa escultòrica de don [[Bernardino Landete Aragó]]''' Relleu escultòric en perfil amb els trets facials del pare de la estomatología espanyola instal·lada en la Plaça del doctor Landete. Aquest relleu va ser sufragat principalment pel col·lectiu d'odontòlegs valencians.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/Cartografia/Valencia_barrios.pdf Plànol oficial dels districtes i barris de la ciutat de València]
*
 
 
{{Portal de València}}
Linha 44 ⟶ 97:
[[Categoria:Barris de València]]
[[Categoria:Antics municipis del País Valencià]]
{{coord|39|27|57.06|N|0|22|26.5|W|type:city_region:ES-VC|display=title}}
 
[[es:Ruzafa]]