Pere Tomàs (sant): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 10:
|data de naixement=[[1305]]
|data de mort=[[6 de gener]] de [[1366]]
|lloc de naixement=Salles[[Salas de Belvés]] ([[Perigord]], avui [[Olt i GaronaDordonya]], [[Aquitània]], França)
|lloc de mort=[[Famagusta]] ([[Xipre]])
|enterrat a=
Línia 25:
|canonitzat per=[[Pau V]]
|patronatge=}}
'''Pere Tomàs''' (SallesSalas de Belvés, [[Perigord]], Aquitània, avui [[Olt i GaronaDordonya]], 1305 - [[Famagusta]], Xipre, 1366) fou un carmelita, arquebisbe de Creta i patriarca llatí de Constantinoble. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
 
==Biografia==
Va néixer al poblet de Salles en una família humil. Atret per l'[[Orde del Carmel]], hi ingressà als 21 anys, fent el noviciat a [[Condom]]. En 1342 fou procurador general de l'orde a la cort del papa [[Climent VI]], a [[Avinyó (Valclusa)]]. Conegut per la seva habilitat diplomàtica i la seva oratòria, ajudà el papa com a representant seu i féu l'oració fúnebre en el seu funeral. Fou llegat papal en negociacions amb [[Gènova]], [[Milà]] i [[Venècia]]. En [[1354]] fou nomenat bisbe de [[Patti]] i [[Lipari]], i representà el papa a la coronació de [[Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic]] com a rei d'Itàlia a Milà. A [[Sèrbia]] va intentar apaivagar el conflicte entre Venècia i [[Hongria]].
 
Va néixer, segons les vides antigues a ''Salimaso de Thomas, a la diòcesi de Sarlat''; es pensa que potser és Lebreil, part del municipi de [[Salas de Belvés]] ([[Dordonya]]). El seu pare era granger; va marxar a estudiar a [[Monpazier]], vivint d'almoines i ensenyant altres més joves. Anà a [[Agen]] i tornà a Monpazier en 1325. Atret per l'[[Orde del Carmel]], estudià un any a [[Leitora]] i , als 21 anys, va ingressar a l'orde, fent el noviciat a [[Condom]] o [[Bergerac]].
En [[1359]] fou enviat a [[Constantinoble]] amb tropes com a Llegat Universal a l'Església d'Orient. En [[1363]] fou nomenat arquebisbe de [[Creta]] i en [[1364]] [[Patriarca Llatí de Constantinoble]] (era un títol simbòlic, sense jurisdicció real) i llegat papal d'[[Urbà V]]. Es preocupà de consolidar la pau entre els reis cristians i de treballar per la unió de les esglésies, convertint-se en un precursor de l'[[ecumenisme]].
 
Professà a Bergerac i hi estudià durant dos anys, passant després a Agen i [[Bordeus]]. Hi ensenyà lògica i, a [[Albi (Tarn)]] filosofia. També ensenyà a [[París]]. Tornà a Aquitània en 1345, quan fou elegit procurador general de l'orde; després d'acabar els estudis de teologia a París, on obtingué el grau de mestre en 1348, tornà a a la cort del papa [[Climent VI]], a [[Avinyó (Valclusa)]], i en féu l'oració fúnebre al funeral. Conegut per la seva habilitat diplomàtica i la seva oratòria, ajudà els següents papes com a representant seu, intentant resoldre conflictes entre reis cristians, la unificació de les esglésies catòlica i ortodoxes i la unió per a combatre els musulmans.
 
VaFou néixerllegat al poblet de Sallespapal en unanegociacions famíliaamb humil. Atret per l'[[Orde del CarmelGènova]], hi ingressà als 21 anys(1352, fent el noviciatper a [[Condom]]. En 1342 fou procurador general de l'orde aassolir la cortpau del papaamb [[Climent VIVenècia]], a [[Avinyó (Valclusa)]]. Conegut per la seva habilitat diplomàtica i la seva oratòria, ajudà el papa com a representant seu i féu l'oració fúnebre en el seu funeral. Fou llegat papal en negociacions amb [[Gènova]], [[Milà]] i [[Venècia]]. En [[1354]] fou nomenat bisbe de [[Patti]] i [[Lipari]], i representà el papa a la coronació de [[Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic]] com a rei d'Itàlia a Milà. A [[Sèrbia]], en 1356, va intentar apaivagar el conflicte entre Venècia i [[Hongria]].
 
En [[1359]] fou enviat a [[Constantinoble]] amb tropes com a Llegat Universal a l'Església d'Orient i bisbe de [[Corint]]. En [[1363]] fou nomenat arquebisbe de [[Creta]] i en [[1364]] [[Patriarca Llatí de Constantinoble]] (era un títol simbòlic, sense jurisdicció real) i llegat papal d'[[Urbà V]]. Es preocupà de consolidar la pau entre els reis cristians i de treballar per la unió de les esglésies, convertint-se en un precursor de l'[[ecumenisme]].
 
Amb [[Pere I de Xipre]], va participar en la croada contra [[Alexandria]] de l'octubre de 1365, que no va tenir èxit. En un dels assalts, el bisbe fou ferit amb una fletxa i morí a Xipre tres mesos després, el 6 de gener de 1366. Fou tingut com a màrtir.
Linha 39 ⟶ 45:
==Bibliografia==
*[http://carmelnet.org/galleries/Saints/Saints_5/Peter/peter.htm ]
*[http://carmelnet.org/biographies/PeterThomas.pdf Daniel Stiernon. ''Peter Thomas''.]
 
[[Categoria:Carmelites]]