Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:DemosthPracticing.jpg|thumb|right|200px|'''Démosthène s'exerçant à la parole'''<br /> {{mida|1=Lienzo de Lecomte du Nouy (1870)}}.]]
'''Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy''' ([[París]], [[1842]] - ídem, [[1923]]); [[pintor]] i [[escultor]] [[França|francès]] d'estil [[Orientalismo|orientalista]]. Va ser alumne de [[Charles Gleyre]] i [[Jean-Léon Gérôme]].
 
== Biografia ==
Lecomte du Noüy era el fill de Jules Michel Lecomte i de Félicité Alexandrine du Noüy i germà de l'arquitecte francès [[André Lecomte du Noüy]] (1844-1914). Va ser successivament estudiant de [[Charles Gleyre]] (1806-1874), [[Émile Signoles]] (1804-1892) i, finalment, de [[Jean-Léon Gérôme]] (1824-1904). La seva obra ''Francesca de Rimini et Paolo dans la caverne'' va marcar el seu debut a la [[Salon des artistes français|salons]] a París el [[1863]], on exposà regularment cada any. El [[1866]], als 24 anys, va guanyar una medalla de per ''Invocation de Neptune'' i va guanyar un segon premi al [[Premi de Roma]] pel seu ''Mort de Jocaste''
 
Un carrer que porta el seu nom a París des de [[1932]].
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Jean Lecomte du Noüy}}
{{Esborrany d'art}}
 
{{ORDENA:Lecomte Du Nouy}}