Alps Dinàrics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.2) (Robot afegeix: es:Alpes Dináricos |
|||
Línia 17:
== Geologia ==
[[Fitxer:Orjen.jpg|thumb|250 px|La Muntanya [[Orjen]] a la badia de [[Kotor]] és el més [[Relleu càrstic|karstificat]] de la cadena muntanyosa dels Dinàrics.]]
En l'[[Mesozoic|Era Mesozoica]] la pedra calcària formà la característica regió dels [[Balcans]], notable per les característiques com les del [[Relleu càrstic|Karst]]. A l'edat del gel del [[Quaternari]] es va relativitzar una mica la influència geològica directa en els Balcans. Van existir capes no permanents de gel, i hi ha una petita evidència de l'extensa [[edat glacial|glaciació]]. Només els cims més alts del [[Parc nacional de Durmitor|Durmitor]], [[Orjen]], i Prenj tenen valls glacials i una cadena muntanyosa recorre la frontera nord albanesa d'est en oest (trencant així la tendència geològica general del sistema Dinaric), i és l'evidència de la principal glaciació.
Una característica geològica de gran importància al paisatge present de les Dinàrides pot ser considerada amb major detall que les muntanyes calcàries, sovint amb els seus defectes associats. Tenen una erosió forta i lenta, i sovint persisteixen com abruptes i dentades escarpaments, a través de costeruts [[congosts]] i [[Congost (hidrografia)|canons]] que són dibuixats pels rius en els pendents més alts.
L'exemple més extens de muntanyes de pedra calcària d'Europa són les de [[relleu càrstic]] dels Alps Dinàrics. Aquí, és poden trobar tots els trets característics varies vegades com en un viatge a través d'aquest país salvatge i despoblat. La calcària és una roca molt porosa, a més de molt forta i resistent a l'[[erosió]]. L'aigua constitueix la força més important erosiva, dissolent la calcària mitjançant l'acció química. Quan es filtra a través de les esquerdes de la calcària, l'aigua obre fissures i cursos, sovint de considerable profunditat, i crea sistemes de drenatge subterranis.
Durant el següent mil·lenni va deixar una estela d'enormes cavernes sense aigua, [[Dolina|dolines]], i grutes; i va formar laberints subterranis de cursos. Els sostres d'algunes d'aquestes cavernes amb el pas del temps poden desplomar-se, i produir grans congosts perpendiculars, aflorant l'aigua a la superfície una vegada més. Els magnífics congosts de molts dels rius Dinàrics, per exemple, els del [[riu Vrbas]], [[Neretva]], [[Tara]], i el [[Limfjord|Lim]], són els més famosos. Els parcialment submergits Alps Dinàrics occidentals formen nombroses illes i badies al llarg de la costa croata.
Només al llarg dels congosts Dinàrics és possible la comunicació del [[relleu càrstic]], a través de les carreteres i túnels ferroviaris, escarpats penya-segats i estretes escalades obliqües en cornises sobre sorollosos torrents. Alhora, la puresa d'aquestes roques és com la dels rius cristal·lins, i hi ha petits residus de terra. Les parets de roca estan sovint desproveïdes de vegetació i són d'un blanc enlluernador, però en les que les petites quantitats de terra que hi ha poden acumular-se a les fondalades i mantenir exuberant la vegetació, o produir una estreta franja de cultius.
== Activitat humana a les Dinàrides ==
| |||