Alps Dinàrics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
L'exemple més extens de muntanyes de pedra calcària d'Europa són les de [[relleu càrstic]] dels Alps Dinàrics. Aquí, és poden trobar tots els trets característics varies vegades com en un viatge a través d'aquest país salvatge i despoblat. La calcària és una roca molt porosa, a més de molt forta i resistent a l'[[erosió]]. L'aigua constitueix la força més important erosiva, dissolent la calcària mitjançant l'acció química. Quan es filtra a través de les esquerdes de la calcària, l'aigua obre fissures i cursos, sovint de considerable profunditat, i crea sistemes de drenatge subterranis.
Durant el següent mil·lenni va deixar una estela d'enormes cavernes sense aigua, [[Dolina|dolines]], i grutes; i va formar laberints subterranis de cursos. Els sostres d'algunes d'aquestes cavernes amb el pas del temps poden desplomar-se, i produir grans congosts perpendiculars, aflorant l'aigua a la superfície una vegada més. Els magnífics congosts de molts dels rius Dinàrics, per exemple, els del [[riu Vrbas]], [[Neretva]], [[Riu Tara|Tara]], i el [[Limfjord|Lim]], són els més famosos. Els parcialment submergits Alps Dinàrics occidentals formen nombroses illes i badies al llarg de la costa croata.
Només al llarg dels congosts Dinàrics és possible la comunicació del [[relleu càrstic]], a través de les carreteres i túnels ferroviaris, escarpats penya-segats i estretes escalades obliqües en cornises sobre sorollosos torrents. Alhora, la puresa d'aquestes roques és com la dels rius cristal·lins, i hi ha petits residus de terra. Les parets de roca estan sovint desproveïdes de vegetació i són d'un blanc enlluernador, però en les que les petites quantitats de terra que hi ha poden acumular-se a les fondalades i mantenir exuberant la vegetació, o produir una estreta franja de cultius.
| |||