|
'''Dinastia Estuard'''- La familia Estuard és d'origen bretona i escocesa. Regnaren a Escòcia durant 343 anys (1371-1714).
A Anglaterra regnarà per un curt periodeperíode d'uns cent anys.
En anglès el llinatge s'escriu Estuart com en francès, en canvi a Escòcia s'escriu Stewart i és pronuncia "Sturt".
'''La dinastia Estuard''':
El fundador de la familia Estuard fou Alan Fitzalan (v1104-1177)al que anomenaven Alain "Le Steward" Fitzalan, originari de Dol-de-Bretagne. Aquest cavaller era d'ascendència bretona i escocesa.
Rebré del rei escocès el títol de Lord Great Steward of Scotland. (Senyor Estuard d'Escòcia) que utilitzaránutilitzaran cada cap dels Estuards al llarg de les generacions.
El seu nét, Alan es casà amb Eve de Galloway que era una néta del rei anglès de la [[dinastia Normandia]], [[Enric I d'Anglaterra]].
El seu descendent i primer rei d'Escòcia fou en [[Robert II d'Escòcia]], fill de Walter Estuard (1292-1326) casat amb la princesa Marjorie Bruce d'Escòcia, filla del rei [[Robert I d'Escòcia]] . Aquí s'inicíainicia el canvi de dinastia reial escocesa amb la casa Estuard.
Els Estuards han gaudit de nombrosos títols al llarg de la història, sobradament coneguts com:
Comtes d'Arundel i de Lennox, comtes de Moray, Marquesos de Bute, ducs d'Albany o ducs d'Aubigny.
Des de la seva arribada a Escòcia, els Estuards han estat molt units a les dinasties reial del regne, els Mac Alpin i els Bruce. DestacareVa destacar en política i en les guerres.
Al morir el rei David II d'Escòcia sense descendència, passarà al primer Estuard coronat rei, [[Robert II d'Escòcia]].
La darrera reina Estuard, [[Maria I d'Escòcia]] fou assessinadaassassinada per ordre de la reina [[Elisabet I d'Anglaterra]] en [[1587]], creant una greu crisis social al regne escocès.
El rei [[Jaume IV d'Escòcia]] que heredàheretà les males relacions amb els reis Tudors d'Anglaterra, intervingué amb un tractat de pau amb el rei [[Enric VII d'Anglaterra]], casant-se amb la princesa Margalida d'Anglaterra en [[1503]]. D'aquest matrimoni naixeria el rei [[Jaume V d'Escòcia]]. Al quedar-se viduavídua, la reina Margalida es casà amb el cavaller Archibald Douglas, Comte d'Angus i tornarà a ser mare de nou. La seva filla serà la mare del conegut Enric Estuard, Lord Darnley i primer duc d'Albany, que es casaria amb la hereva al tron escocès, Maria Estuard. El matrimoni fou un desastre però tingueren un fill, el futur [[Jaume VI d'Escòcia]]. El fill de Maria I d'Escòcia serà qui heredihereti el tron anglès en [[1603]].
La unió dels trons escocès i anglès canvià el rumb de la història d'Escòcia. Jaume VI passarà a dir-se [[Jaume I d'Anglaterra]] i neixerànaixerà el regne de la Gran Bretanya.
== La unió dinàstica: Escòcia i Anglaterra ==
conexions i relacions amb França, tampoc ajudà a millorar les seves relacions amb els seus súbdits al casar-se en 1625 amb una princesa francesa, Enriqueta Maria de França, filla del rei [[Enric IV de França]] i [[Maria de Mèdici]].
A Anglaterra esclatarà la primera Guerra Civil i la familiafamília reial serà enviada fora del regne. Primer s'establiren a França i després als [[Països Baixos espanyols]] i als [[República de les Set Províncies Unides|Països Baixos del nord]], d'on partirà el rei Carles I Estuard, gràcies a la recuperació del tron pel seu germà Jaume (futur Jaume II d'Anglaterra). En [[1649]] morirà Carles I i el succeïràsucceïra el seu fill, Carles II d'Anglaterra que regnarà fins 1651 a Escòcia. Entre [[1660]] i [[1685]] regnarà a la Gran Bretanya (Anglaterra, Gales, Irlanda i Escòcia). Carles II (molt unit a [[França]], era un home de creènciescreences catòliques) va voler otorgaratorgar una llei que donèsdonés llibertat religiosa pel poble britànic. La coneguda llei era la "Reial Declaració de Indulgencia" de 1672, però el parlament el va obligar a retirar-ho. Morí en 1685 reconvertit al catolicisme.
A Carles II el succeïràsucceïra el seu germà,[[Jaume II d'Anglaterra]]. Aquest nou monarca va combatre dues rebel·lions internes a Anglaterra. Morirà en 1689 després convertir-se al catolicisme com havia fet el seu germà.
A Carles II el succeïren els seu nebots, Guillem d'Orange-Nassau, coronat com [[Guillem III d'Anglaterra]] i la seva esposa, Maria Estuard, com [[Maria II d'Anglaterra]] i Escòcia, filla de Jaume II d'Anglaterra. Foren coronats reis de la [[Gran Bretanya]] el 11 d'abril de 1689. El seu espòs morirà en [[1702]].
Als reis Guillem III i a Maria II d'Anglaterra, el succeïràsucceirà al tron la seva filla, la princesa hereva, Anna Orange com [[Anna I d'Anglaterra]] en 1702. La futura reina havia tingut molts de problemes per donar fills sans i després de molts abortsabortaments i nens que morien al néixer, tingué al princeppríncep Guillem, duc de Gloucester, que morirà amb onze anys en 1701, provocant una forta crisis dinàstica.
La llavors hereva al tron, fou coneguda pel famòsfamós "Acte d'Establiment" de 1701 que exclouen als catòlics de pujar al tron de la Gran Bretanya, i així deixar fora de successió al pretendent més vell de la familiafamília Estuard. En cas de morir sense descendència la reina Anna, passaria el tron a la [[dinastia Hannover]],(veure [[Regne de Hannover]]) en mans de Sofia de Hannover, luterana i descendent del rei Jaume I Estuard d'Anglaterra. Durant el regnat de la reina Anna I, Anglaterra tingué una forta relació en la coneguda Guerra de Sucessió d' [[Espanya]] (1700-1715),ja que va estar al costat del pretendent al tron espanyol, l'emperador [[Carles VI d'Habsburg]].
Aquesta reina morirà en [[1714]] deixant al tron a [[Jordi I d'Anglaterra]], i a la nova dinastia, els Hannover. Jordi era fill de la hereva de la reina Anna d'Anglaterra, però aquesta morí el 28 de maig de 1714.
| 