Diferència entre revisions de la pàgina «Força Aèria Soviètica»

cap resum d'edició
=== La guerra amb Finlàndia ===
{{principal|Guerra d'Hivern|Guerra de Continuació}}
Amb la participació a la Guerra Civil Espanyola i els [[Guerres Frontereres Soviètico-Japoneses|combats contra Japó a l'Extrem Orient]], la VVS adquirí alguna experiència pràctica de combat. Poc abans de l'inici de la guerra amb Alemanya, s'envià un [[Grup Soviètic de Voluntaris]] a [[Xina]] per entrenar els pilots de la [[Força Aèria de la República Xinesa]] per enfrontar-se als [[Imperi Japonès|japonesos]] en la [[Segona Guerra Sinojaponesa|guerra]]. Però tot i això, aquestes experiències no van valer de gaire durant la [[Guerra d'Hivern]] contra [[Finlàndia]] al 1939, on molts inexperts pilots de caces i bombardes soviètics van ser abatuts pels pocs pilots de la [[Força Aèria Finesa]]. La VVS va aprendre ben aviat que els procediments soviètics de defesa aèria derivats de la Guerra Civil Espanyola, concom formar cercles defensius quan atacaven, no funcionaven contra els finesos, que empraven tàctiques de picat per abatre els avions soviètics en grans quantitats. Els efectes de la [[Gran Purga]] de 1937-38 contra el cos d'oficials de l'Exèrcit Roig indubtablement jugà un paper principal en la lenta reacció del VVS i el seu comandament a les noves realitats del combat aeri.
 
L'1 de gener de 1941, sis mesos abans de la [[Operació Barbarroja|invasió alemanya de la Unió Soviètica]], les Forces Aèries de l'Exèrcit Roig tenien 363.900 membres, sumant un 8,65% del personal militar de tota la Unió Soviètica. <ref>{{cite book |last=Hardesty |first=Von |title=Red Phoenix: The Rise of Soviet Air Power 1941–1945 |origdate=1982 |year=1991 |publisher=Smithsonian Institution |location=Washington, D.C. |isbn=0874745101 |page=55 |chapter=Where Was Our Air Force?}}</ref>
327

modificacions