Revisió del 20:49, 19 jul 2010 modifica TXiKiBoT (discussió \| contribucions) Bots 256.199 edits m Robot afegeix: pt:Condes de Tusculum ← Edició anterior		Revisió del 02:58, 31 des 2010 modifica desfés Castell (discussió \| contribucions) Autopatrullats 12.890 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: El '''comtat de Tusculum''' fou una jurisdicció senyorial del centre d'[[Itàlia]], amb capital a la ciutat de [[Tusculum]]. Fou dominat per la família dels Teofilactes, mes tard coneguts com [[Colonna]], que van adoptar el ~~titól~~títol comtal a la segona meitat del segle X, i que per sis cops van assolir el tron pontifici. L'origen de la família esés Teofilacte I. Alberic I probablement mai no va existir (Alberic II portava aquest nom perquè era fill d'Alberic I d'[[Spoleto]] i [[Camerino]]). Teofilacte ~~nomes~~només va tenir tres filles i el va succeir el seu nét Alberic II, però per uns anys el poder efectiu va estar en mans de la mare Mariozza, fins que Alberic es va revoltar el [[932]] i va assolir el govern empresonant a la seva mare. A la seva mort els [[Crescenzi]] es van fer amb el poder a Roma i a Tusculum i altres possessions el va succeir el seu fill Gregori I de Tusculum, que va prendre el poder a Roma el [[1001]] però el va perdre el [[1002]], i va morir abans del [[1012]]. El 1015 el seu fill Romà de Tusculum havia assolit el poder a Roma i el 1024 fou Papa (Joan XIX) i va reunir els dos poders ([[1024]]), però el comtat havia passat a son germà Alberic III de Tusculum que també fou senador de Roma. Alberic III va morir el [[1044]] i el va succeir el seu fill Gregori II de Tusculum. Aquest va morir el [[1058]] i el va succeir el seu fill Gregori III de Tusculum que va morir, probablement molt vell, el [[1126]], havent mort abans (vers el [[1077]]) el seu fill Tolomeu I, per lo que la successió va recaure en el net (fill de Tolomeu I), Tolomeu II de Tusculum, que fou prefecte de Roma el [[1116]] i va morir el [[1153]]. El van succeir els seu fills Raino (Rayno), al que el seu pare havia donat com hostatge el [[1137]], i del que res se sap; Jordà (Giordano) que governà fins a la seva mort el [[1167]]; i Jonatan de Tusculum (Gionata) que va jurar fidelitat al Papa el [[9 de juliol]] de [[1155]], i va morir vers el [[1170]]; el següent comte fou Joan de Tusculum, fill de Jordà, sota el govern del qual Tusculum fou destruïda. Línia 30: *Teofilacte III (Papa [[Benet IX]] 1033-1046), fill d'Alberic III i germà de Gregori II ==Recorregut històric dels comtes== Els comtes de Tusculum van ser els nobles seculars més poderosos en el Laci, prop de Roma, en l'actual Itàlia, entre el segle X i segle XII. Diversos papes i un antipapa al segle XI procedien de les seves files. Ells van crear i perfeccionar la fórmula política de la noblesa-papat, on el Papa estava disposat a ser elegit només de les files dels nobles romans. La [[pornocràcia]], el període d'influència de poderosos membres femenins de la família també va influir en la història papal. Els comtes de Tusculum van romandre àrbitres de la política romana i la religió de més d'un segle. A més de la influència del Papa, van desplegar representants laics a través dels consolats i el Senat. Tradicionalment eren pro-bizantins i anti-alemanys en la seva afiliació política. Després de [[1049]], el Papat tusculà va arribar a la seva fi amb el nomenament del Papa Lleó IX. De fet, el papat tusculà va ser en gran part responsable de la reacció coneguda com la [[reforma gregoriana]]. Els esdeveniments posteriors (des de [[1062]] en endavant), van confirmar un canvi en la política regional com els comptes fent costat amb els emperadors del [[Sacre Imperi Romà]] contra la Roma dels reformadors. En [[1059]] el decret papal (reforma electoral) del Papa Nicolau II va establir noves regles per a l'elecció papal, per tant posar fi a la fórmula noblesa-papat. {{ORDENA:Comtat De Tusculum}} <!--ORDENA generat per bot-->

Comtat de Túsculum: diferència entre les revisions