Evangeli de Pere: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.1) (Robot esborra: hu:Péter evangéliuma
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Millorar ortografia}}
 
L' '''Evangeli de Pere''' és un [[evangeli apòcrif]] que es coneix només fragmentàriament, gràcies a un manuscrit grec trobat a [[Egipte]] l'any [[1886]].

Escrit en primera persona, el narrador s'identifica com [[Sant Pere|Simó Pere]] (verset 60), els estudiosos actuals descarten que pogués ser escrit per l'apòstol. Sols es conserva la part corresponent a la passió i resurrecció de Jesucrist, amb importants diferències respecte a la narració dels [[evangeli|evangelis canònics]]. Alguns autors donen com a data de composició l'any [[70]]; per tant, seria contemporani dels [[evangelis sinòptics]], però la major part dels investigadors el situen en la primera meitat del [[segle II]].
 
== Contingut ==
El relat de la passió de [[Jesucrist]] presenta importants diferències respecte als [[evangelis canònics]]. Per una banda és [[Herodes I Agripa|Herodes]], no [[Ponç Pilat|Pilat]], el que ordena l'execució de Jesús, i tant el monarca com els jutges es neguen a declarar-se innocents de la sang de Jesús. En el relat de la crucifixió es troben frases diferents, com quan es diu (verset 10 <ref> Santos Otero, p. 377 </ref>), "Mes ell callava com si no sentís cap dolor", o, quan, en el moment anterior de la mort, Jesús crida: "¡ForceForça meva, forceforça meva, tu m'has abandonat!" (verset 19) <ref> Santos Otero, p. 379 </ref>), en lloc de "''Déu meu, Déu meu, ¿per què m'has abandonat?''" (Marc 15,34).
 
Desprès de la mort de Jesús, el relat segueix descrivint la sepultura per [[Josep d'Arimatea]]. Explica en primera persona l'aflicció dels deixebles (verset 26). Com passa en l'[[Evangeli segons Mateu]], (<ref>Mateu 27,62-66),</ref> els sacerdots hebreus demanen a Pilat soldats per tal que vigilin la tomba. Dóna detalls nous com, per exemple, que el centurió es deia Petroni.
 
La diferència més important amb els evangelis canònics és la [[resurrecció]] de Jesús, de la qual són testimonis directes els guardes romans i altres persones. Durant la nit, s'escolta "''una gran veu en el cel''" (verset 35 ),<ref>Santos Otero, p. 383 </ref>), s'obriren els cels i baixaren dos barons en mig d'una gran resplendor. La pedra que tancava el sepulcre s'obrí, i els dos barons entraren dins. Seguidament els guardes veuen sortir del sepulcre a tres homes, "''dos d'ells servien de puntal a un tercer, i una creu al darrera d'ells''" (verset 39 ).<ref> Santos Otero, pp. 383-384 </ref>). Els tres són d'una gran estatura. S'escolta una veu provenint dels cels, que pregunta: "''Has predicat als que dormen?''" I la creu respon: "''Sí''" (verset 41-42).
Desprès de la mort de Jesús, el relat segueix descrivint la sepultura per [[Josep d'Arimatea]]. Explica en primera persona l'aflicció dels deixebles (verset 26). Com passa en l'[[Evangeli segons Mateu]], (Mateu 27,62-66), els sacerdots hebreus demanen a Pilat soldats per tal que vigilin la tomba. Dóna detalls nous com, per exemple, que el centurió es deia Petroni.
 
Els testimonis expliquen a Pilat els fets, qui reitera la culpabilitat dels jueus (verset 46). Aquests li supliquen que es guardi silenci, i el governador hi consent. Al dia següent, [[Maria Magdalena]] arribà al sepulcre, el trobà buit, amb un jove vestit de blanc assegut sobre la sepultura, molt semblant al relat de Mateu (<ref>Mateu 28,1-8),</ref> encara que hi han algunes diferències entre les dues versions. El manuscrit acaba a la meitat d'un episodi que segurament descrivia l'aparició de Jesús al seus deixebles, en el verset 60: "''Jo, Simó Pere, per la meva part, i Andreu, el meu germà, prenem les nostres xarxes i cerquem la mar, anant en companyia de Leví el d'Alfeu, a qui el Senyor...''".<ref> Santos Otero, p. 387 </ref>
La diferència més important amb els evangelis canònics és la [[resurrecció]] de Jesús, de la qual són testimonis directes els guardes romans i altres persones. Durant la nit, s'escolta "''una gran veu en el cel''" (verset 35 <ref>Santos Otero, p. 383 </ref>), s'obriren els cels i baixaren dos barons en mig d'una gran resplendor. La pedra que tancava el sepulcre s'obrí, i els dos barons entraren dins. Seguidament els guardes veuen sortir del sepulcre a tres homes, "''dos d'ells servien de puntal a un tercer, i una creu al darrera d'ells''" (verset 39 <ref> Santos Otero, pp. 383-384 </ref>). Els tres són d'una gran estatura. S'escolta una veu provenint dels cels, que pregunta:
"''¿Has predicat als que dormen?''" I la creu respon: "''Sí''" (verset 41-42).
 
== Referències ==
Els testimonis expliquen a Pilat els fets, qui reitera la culpabilitat dels jueus (verset 46). Aquests li supliquen que es guardi silenci, i el governador hi consent. Al dia següent, [[Maria Magdalena]] arribà al sepulcre, el trobà buit, amb un jove vestit de blanc assegut sobre la sepultura, molt semblant al relat de Mateu (Mateu 28,1-8), encara que hi han algunes diferències entre les dues versions. El manuscrit acaba a la meitat d'un episodi que segurament descrivia l'aparició de Jesús al seus deixebles, en el verset 60:
{{Referències}}
"''Jo, Simó Pere, per la meva part, i Andreu, el meu germà, prenem les nostres xarxes i cerquem la mar, anant en companyia de Leví el d'Alfeu, a qui el Senyor...''" <ref> Santos Otero, p. 387 </ref>).
 
== Notes ==
<div class="references-small">
<references />
</div>
== Bibliografia ==
* {{es}} Santos Otero, Aurelio de: ''Los evangelios apócrifos. EdicióEdición crítica iy bilingüe''. Madrid, 1996. Totes les cites del Evangeli de Pere son d'aquest autor.
 
[[Categoria:Evangelis apòcrifs]]