Contestador automàtic: diferència entre les revisions

A diferència delde la [[correubústia de veu]], que és un sistema centralitzat o intercomunicat que realitza una funció similar, un contestador automàtic pot estar instal·lat a casa del client, al costat o bé incorporat al seu telèfon. Mentre els primers contestadors usaven una tecnologia de [[cinta magnètica]], els aparells més moderns fan servir memòries '' solid state ''. Les cintes magnètiques són encara utilitzades en molts dispositius de baix cost encara que ja costa trobar-les a les botigues especialitzades.

La majoria dels contestadors moderns tenen un sistema per salutació. El propietari pot gravar el seu propi missatge que li serà reproduït a qui truqui, o utilitzar el missatge predeterminat que ve instal·lat de fàbrica (normalment bilingüe, en [[Idioma anglès|anglès]] el segon idioma) en cas de no voler gravar-ne un de personal. En general, els contestadors poden ser programats per atendre una trucada després de que soni un nombre determinat de vegades. Això és útil si (disposant d'[[identificació de trucada]]) el propietari està esperant una trucada en particular i no vol contestar a tots els que truquen.

* el [[1935]], el [[Alemanya|alemany]] [[Willy Müller]] patentar un gravador de converses telefòniques que es pot considerar el precursor dels contestadors automàtics. Curiosament, l'aparell tenia com apuntavaobjectiu alel mercat dels [[judaisme|jueus ortodoxos]] que, per les restriccions religioses del [[Shabbath]], no podien atendre el telèfon.

* el [[1958]], el Dr [[Kazuo Hashimoto]], un prolífic inventor [[Japó|japonès]], va desenvolupar el seu primer model de resposta automàtica. Les seves invencions, posteriorment patentades enals [[Estats Units]], són la base dels aparells utilitzats en l'actualitat.