Conquesta islàmica de Mallorca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FixHTML|begin}}
{{VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar|
La '''conquesta de Mallorca''' per part de les tropes musulmanes es va produir l'any 290 de l'[[Hègira]] ([[902]]/[[903]] de l'[[era cristiana]]) i va enfrontar les tropes d'[[Issam al-Khawlaní]] amb la resistència del ''[[rum]]'' de les [[Illes Balears]] que durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al [[Castell d'Alaró]].▼
|nom_de_la_batalla={{PAGENAME}}
|conflicte = |
data = [[290]]−[[298]] de l'[[Hègira]]<br>[[902]]/[[903]]−[[910]]/[[911]] de l'[[era cristiana]]|
localitat = [[Mayūrqa]]|
resultat = Victòria musulmana|
bàndol1 = [[Emirat de Qurtuba]]|
bàndol2 = [[Imperi Bizantí]]|
general1 = [[Issam al-Khawlaní]]|
general2 = |
}}
{{FixHTML|mid}}
{{Almohades a la Península Ibèrica}}
{{FixHTML|end}}
▲La '''conquesta de Mallorca''' per part de les tropes musulmanes es va produir l'any 290 de l'[[Hègira]] ([[902]]/[[903]] de l'[[era cristiana]]) i va enfrontar les tropes d'[[Issam al-Khawlaní]] amb la resistència del ''[[rum]]'' de les [[Illes Balears]] que [[Setge d'Alaró (902)|durant vuit anys]] i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al [[Castell d'Alaró]].<ref>{{es}} Jaime Vizcaíno Sánchez, ''[http://books.google.com/books?id=NrsO6m2FLt0C&pg=PA9&dq=mallorca+bizantina&hl=ca&ei=19seTcPtK4f2sgbO6PyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q=mallorca%20bizantina&f=false Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania]''</ref>
L'[[emir]] [[Abd-Al·lah ibn Muhàmmad]] li reconegué la conquesta i el nomenà [[valí]] de l'illa, càrrec que exercí des del [[904]] fins el [[912]].
{{Cita|''En aquesta illa [Mayurqa] es troba una gran fortalesa construïda en un lloc amb el nom de Hisn Alarum alt i erm, sense igual en el mon habitat; es coneguda amb el nom de Hisn Alarum. Conten els mallorquins que quant l’illa fou conquistada a l’època de Muhammad, fill del quint amir Ummaya a al-Andalus, els Rum es feren forts en aquesta fortalesa durant vuit anys i cinc mesos després de la conquesta, sense que ningú pogués fer res contra ells; només la falta de queviures els obligà a sortir. Aquesta fortalesa s’aixeca sobre el cim d’un puig de pedra dura on hi ha una font abundant.''|''Al-Zuhri''}}
La historiografia debat sobre qui eren els ''rum'' que oferiren resistència, per la polisèmia d'aquesta paraula; per una banda podria referir-se, en un sentit restringit, als [[Imperi Bizantí|bizantins]] o, en un sentit extens, als cristians, doncs en [[897]], una butlla papal fa dependre les illes del bisbat de Girona, mostrant la gran feblesa de les estructures de poder, que han anat quedant molt afeblides amb els successius atacs musulmans.<ref>{{es}} Boletin de la Real Academia de la Historia, ''[http://books.google.com/books?id=EaRztuwQ9PcC&pg=PA41&dq=mallorca+bizantina&hl=ca&ei=19seTcPtK4f2sgbO6PyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEgQ6AEwBw#v=onepage&q=mallorca%20bizantina&f=false Síntesis histórica de las Baleares entre el principio de la dominación bizantina y la reconquista cristiana]''</ref>
==Referències==
{{referències}}
==Bibliografia==
| |||