Palau de Benicarló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-apenes +gairebé no) |
||
Línia 34:
Acabada la guerra el palau va tornar a Guillem Pérez de Sanmillán i Fontanals, II marqués de Benicarló. Aquest efectuà algunes reparacions, i hi va hostatjar al dictador [[Franco]] durant les seus visites a [[València]].
L'any [[1973]] el palau va ser venut a l'Estat, que tenia la intenció d'instal·lar la ''Jefatura Provincial del [[Movimiento Nacional]]''. Es preparà el projecte de reforma (de Vicent Valls abad i Joaquim García Sanz), però
Amb l'arribada de la "Transició" s'obri un període d'incertesa sobre el destí de l'edifici. El [[1977]] es pensa a instal·lar els serveis tècnics del Govern Civil. Però amb l'arribada del [[Consell del País Valencià]], el govern per-autonòmic, s'utiliztà com a seu de la presidència, i més tard com a seu de diverses conselleries. Per fi, l'any [[1983]] es planteja al Ministeri de l'Interior la cessió de l'edifici per allotjar la futura seu de les [[Corts Valencianes]]. El mateix any s'inicien obres d'adapatció dirigides per [[Carlos Salvadores]], el [[1988]] se'ls encarregà als arquitectes [[Manuel Portaceli]] i [[Carles Salvadores]] la remodelació genral de l'edifici, amb la construcció de l'hemicicle i altres dependències. El 29 de setembre de [[1990]] s'inaugura la primera fase (l'hemicicle i espais annexos). Des de [[1992]] fins el 1994 s'efectuà la segona fase que afectava a la part principal del palau (la intervenció ha recuperat la seua factura gòtica, respectant elements del segle XIX).
| |||