Catalunya Central: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substituïnt {{coor title dms}} per {{coord}}
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Àmbits de Catalunya 1995.svg|thumb|{{llegenda|#7373f3|Àmbit de les Comarques Centrals}}]]
'''Comarques Centrals''' és una regió de [[Catalunya]] definida com un dels set àmbits funcionals territorials del [[Pla territorial general de Catalunya]]. Inclou les comarques a l'entorn dels trams alt i mitjà dels rius [[Llobregat]] i [[Ter]]: el [[Berguedà]], el [[Solsonès]], el [[Bages]], l'[[Anoia]] i [[Osona]]. Té una extensió de 4.859,7 km2&nbsp;km² i una població de 509.670 habitants.<ref>{{citar web |url=http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=4&V1=1&V3=863&V4=435&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&GERMANS=TRUE&CTX=B |títol= Distribució per àmbits del Pla Territorial. Any 2009. |obra= IDESCAT |consulta= 3 de febrer de 2009}}</ref>
 
Les poblacions més importants són [[Manresa]], [[Vic]] i [[Igualada]]; també hi ha [[Berga]], [[Solsona]] i, secundàriament, [[Manlleu]], [[Moià]], [[Gironella]], [[Puig-reig]], [[Calaf]], [[Cardona]] i el grup format per [[Bagà]] i [[Guardiola de Berguedà]]. L'economia és força diversificada, si bé tradicionalment hi ha tingut un pes important l'agricultura i la indústria.
Línia 16:
|}
 
== Extensió ==
La Catalunya Central comprèn un territori molt heterogeni de l’interiorl'interior de la província de Barcelona. La diversitat de les comarques que la conformen (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Osona, Anoia i Bages) li confereix un ampli ventall d’elementsd'elements d’interèsd'interès, tant pel que fa a la seva riquesa natural (parcs de Sant Llorenç de Munt i l’Obacl'Obac, del Montseny, de la Muntanya de Montserrat) com a la de la història i monuments de la seva xarxa de ciutats. Una arrelada tradició industrial, així com establiments de turisme rural i termal i la millor gastronomia, completen el llistat d’atractiusd'atractius de la regió.
Imprescindibles: Parcs naturals de la Muntanya de Montserrat i del Montseny, patrimoni industrial, Porxada de Granollers.
Suggeriments: Itineraris de senderisme dels seus parcs.
 
== Natura ==
El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és un paratge de gran significació religiosa gràcies al monestir benedictí que hi alberga. També és destí de gran quantitat de rutes de senderisme.
 
Entre les comarques del Bages i els dos Vallès s’esténs'estén el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obacl'Obac. La proximitat a l’àreal'àrea metropolitana el converteix en una alternativa de turisme rural i senderisme ben a l’abastl'abast. Forma part de la serralada prelitoral i els seus cims més alts són el Montcau i la Mola, on s’erigeixs'erigeix el monestir romànic de Sant Llorenç de Munt.
 
A cavall del Vallès Oriental i diverses comarques hi ha el Parc Natural del Montseny, amb muntanyes tan visitades com el Turó de l’Homel'Home, Les Agudes i el Matagalls. Ocupat per amplis boscos que tenen a la vall alta de Santa Fe els millors exemplars de faig i avet.
 
== Història i patrimoni ==
Les mostres de patrimoni arquitectònic de la Catalunya Central les trobem al vast entramat de mitjanes i grans ciutats que la conformen. Al Vallès Occidental sobresurten les esglésies romàniques de Sant Miquel i Sant Maria i la [[Casa Alegre de Sagrera|Casa-Museu Alegre de Sagrera]] de Terrassa; la Casa Turull, la [[Casa Duran]] o el [[Sant Fèlix de Sabadell|campanar de Sant Fèlix]] a Sabadell; o el [[Monestir de Sant Cugat|monestir romànic de Sant Cugat del Vallès]].
De visita obligada a Granollers (Vallès Oriental) és [[Porxada de Granollers|la Porxada]], antiga llotja de cereals del segle XVI. A Igualada, a l’Anoial'Anoia, es troba l’l'[[Santa Maria d'Igualada|església renaixentista de Santa Maria]] i el claustre del segle XVII del convent escolapi.
La [[Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa|basílica gòtica de Santa Maria de la Seu]] és el símbol de Manresa i la fortalesa del castell que la domina el de Cardona, també al Bages. La capital d’Osonad'Osona, [[Vic]], és coneguda per la [[Plaça Major (Vic)|plaça Major porxada]], rodejada d’edificisd'edificis renaixentistes.
 
== Punts d’interèsd'interès ==
 
=== Turisme industrial ===
Des de mitjan segle XIX, la [[Revolució Industrial]] ha deixat la seva empremta a moltes de les comarques de la Catalunya Central en forma de patrimoni industrial. El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa n’ésn'és la mostra, ja que s’ubicas'ubica a l’antigal'antiga fàbrica del Vapor Aymerich. També al Vallès Occidental trobem la fàbrica de llana del Vapor Buxeda Vell de Sabadell. A la comarca de l’Osonad'Osona sobresurten la colònia tèxtil Fabra & Coats de Borgonyà o l’antigal'antiga factoria de cotó Can Sanglas, avui Museu Industrial del Ter. Edificis com la històrica Fàbrica de Panyos o la Fàbrica Nova de Bertrand i Serra són mostres de l’arquitectural'arquitectura industrials a Manresa, capital del Bages. Cal no oblidar la muntanya de sal de les mines de Cardona (El Bages) o el Museu del Molí Paperer de Capellades (Anoia).
 
===Termalisme===
Des de l’èpocal'època romana que s’explotens'exploten les zones termals de la Catalunya Central. Avui dia estan dotades de moderns hotels i balnearis que permeten l’aprofitamentl'aprofitament de les propietats terapèutiques d’aquestesd'aquestes aigües. Destaquen les viles de Caldes de Montbui i La Garriga, al Vallès Oriental.
 
===Turisme Religiós===
Montserrat és la destinació de turisme religiós més important de Catalunya. S'hi venera la imatge de la [[Moreneta]], patrona de Catalunya. Manresa, amb la ruta que recorda l’estadal'estada de Sant Ignasi de Loiola, i Vic, seu de l’ordel'orde claretiana, són també destins de viatgers religiosos.
 
===Turisme Rural===
Els habitants de la ciutat tenen en el turisme rural l’ocasiól'ocasió d’entrard'entrar en contacte amb el món del camp. Són moltes les cases de pagès que ofereixen aquest servei, sobretot a les comarques del Bages, Osona i l’Anoial'Anoia.
 
==Gastronomia==
Els productes de prestigi dels camps de la Catalunya Central tenen els millors exponents en els vins de la denominació d’origend'origen Pla de Bages, la llenega de Cardona al Bages, el cigronet de l’Altal'Alta Anoia, la llonganissa de Vic i la resta d’d'[[embotit]]s de la comarca de l’Osonal'Osona, la mongeta del Ganxet (els dos Vallès) o el mató de Montserrat (Anoia i Bages). El restaurant ''Racó de Can Fabes'' de Sant Celoni ha estat distingit amb tres prestigioses estrelles Michelin.
 
== Referències ==