Obre el menú principal

Canvis

8 bytes afegits ,  fa 13 anys
cap resum d'edició
*(d) Aplicació d’un entrellaçat convolucional (Fourney) l’objectiu del qual és dispersar les ràfegues d’errors del canal. D’aquesta manera, si es produeix una ràfega d’errors, deguda a una caiguda del canal, els errors afectaran a paquets diferents i, probablement, es podran eliminar utilitzant les propietats correctores dels codis intern i extern.
 
*(e) Inserció d’un segon codi protector d’errors. Aquest codi rep el nom de codi intern i és de naturalesa convolucional. El grau de redundància que introdueix aquest codi no està establert amb anterioritat i pot configurar-lo el proveïdor del servei per adaptar-se a les característiques del sistema que es vulgui utilitzar (potència de transmissió, tamany de les [[antenes]] transmissores i receptores, taxa de dades disponible, etc.).
 
*(f) Modulació de la portadora mitjançant QPSK (Quadrature Phase Shift Keying).
 
 
En el receptor s’han de realitzar les operacions inverses per tenir accés a la trama de transport que suporta la informació dels programes de televisió en format MPEG-2. L’estàndard DVB-S proporciona flexibilitat suficient com per a que l’operador del servei pugui decidir el contingut dels programes de [[televisió]] que proporciona. Per tant, és possible que es transmetin senyals amb definició millorada, d’alta definició o de definició convencional (ML@MP). En funció de les característiques de l’enllaç pot seleccionar-se el codi de protecció d’errors intern. Per transmissions amb una [[amplada de banda]] de 36MHz és habitual utilitzar codis interns 3/3 (3 bytes de dades, 1 de redundància), amb la qual cosa s’aconsegueixen taxes de transmissió de dades d’uns 39Mbps
 
 
Usuari anònim