Herèthia: diferència entre les revisions

Mihri i Artxil, fills d'Esteve II, van dirigir la rebel·lió contra els musulmans cap el [[700]] i fugiran més tard cap a Abkhazètia ([[Abkhàzia]]) on governava com ''eristhavi'' Lleó I. El [[717]] estant assetjada Constantinoble pels àrabs, l'emperador bizantí, acorda reconèixer a Mihri i Artxil com a reis d'Ibèria o Kartli i els dos germans, amb l'ajuda de Lleó I, derrotaren als àrabs cap el [[720]], prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Geòrgia Occidental que va caure en mans de Lleó I d'Abkhàzia. Sembla que després van tornar a Herèthia i que el nomenament bizantí no va ser efectiu en front dels senyors georgians. Artxil va seguir rebel. A Herèthia va desplegar una gran activitat fundant esglésies i fortaleses, incloent-hi la de Nukhpat, i nomenant ''eristhavis'' (senyors) i ''mtvars'' (caps interiors). També va fer batejar a la part de la població que no era catòlica. El 745 va ser capturat pels àrabs i executat. El van succeir els seus fills Joann i Djuancher.

 

 

Cap el [[920]] però, Constantí d'Abkhàzia es va aliar a [[Kakhètia]] i van conquerir l'Herèthia i se la van repartir. El fill de Constantí, Giorgi o Jordi ([[927]]-[[957]]) va sotmetre una part de la Kakhétia i alguns pobles de les muntanyes del nord, com els [[alans]]. Va mantenir l'hegemonia amb el seu fill Lleó III, però després amb els seus hereters van esclatar conflictes i l'hegemonia torna al Curopalat i Kakhètia va passar a dominar tota l'Herèthia fins que el [[1010]] el regne de Kakhétia amb l'Herèthia van ser ocupats pel rei d'Abkhàzia, dels Kartvels i curopalata Bagrat (III) l'unificador.