Francesc Matheu i Fornells: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Francesc Matheu i Fornells''' ([[Barcelona]] [[1851]] - [[Sant Antoni de Vilamajor]], [[Vallès Oriental]] [[1938]]) fou un escriptor català, nét d'[[indians]] i fill d'un advocat que residia a Barcelona des del 1851. Fou el pare de [[Roser Matheu i Sadó]], poetessa i biògrafa.
 
Adscrit des de molt jove al moviment catalanista, fou un dels fundadors de la societat La [[Jove Catalunya]] el 1870, dins la qual desplegà una activitat pública extraordinària. Des del 1871 intervingué en l'organització dels [[Jocs Florals]], i el [[1873]] guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d'extraordinaris i vuit accèssits més. Fou nomenat mestre[[Mestre en gaiGai saberSaber]] el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933 i president el 1902. També en presidí el consell directiu del 1910 al 1935 i fou membre de l'[[Acadèmia de les Bones Lletres]] i participà en les assemblees de la [[Unió Catalanista]]. Durant la primera guerra mundial fou un decidit [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|aliadòfil]], fomentà nombrosos actes d'amistat franco-catalana i el 1920 el condecoraren amb la creu de ''chevalier'' de la [[Legió d'Honor]]. El 1914 presidí l'[[Orfeó Català]] i el 1910 l'[[Ateneu Barcelonès]].
 
Com a editor, el 1870 s'encarregà de [[La Gramalla]] i el 1884 fundà l'[[Editorial Catalana]], on publicà les obres de [[Marià Aguiló]], [[Emili Vilanova]], [[Jacint Verdaguer]] i [[Miquel Costa i Llobera]]. S'oposà, però, fins últim moment a acceptar les normes gramaticals de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. La seva tossuderia per a mantenir l'article "lo" va provocar que els [[Pompeu Fabra|fabrians]] l'anomenessin jocosament "Matheu-lo".
 
Hom l'ha identificat com un representant típic de l'esperit tradicional de la [[Renaixença]].
 
Utilitzà diversos pseudònims en les seves publicacions, com "Fèlix d'Altamira".
 
== Obres ==