Francesc Matheu i Fornells: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
'''Francesc Matheu i Fornells''' ([[Barcelona]] [[1851]] - [[Sant Antoni de Vilamajor]], [[Vallès Oriental]] [[1938]]) fou un escriptor català, nét d'[[indians]] i fill d'un advocat que residia a Barcelona des del 1851. Fou el pare de [[Roser Matheu i Sadó]], poetessa i biògrafa.
Adscrit des de molt jove al moviment catalanista, fou un dels fundadors de la societat La [[Jove Catalunya]] el 1870, dins la qual desplegà una activitat pública extraordinària. Des del 1871 intervingué en l'organització dels [[Jocs Florals]], i el [[1873]] guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d'extraordinaris i vuit accèssits més. Fou nomenat
Com a editor, el 1870 s'encarregà de [[La Gramalla]] i el 1884 fundà l'[[Editorial Catalana]], on publicà les obres de [[Marià Aguiló]], [[Emili Vilanova]], [[Jacint Verdaguer]] i [[Miquel Costa i Llobera]]. S'oposà, però, fins últim moment a acceptar les normes gramaticals de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. La seva tossuderia per a mantenir l'article "lo" va provocar que els [[Pompeu Fabra|fabrians]] l'anomenessin jocosament "Matheu-lo".
Hom l'ha identificat com un representant típic de l'esperit tradicional de la [[Renaixença]].
Utilitzà diversos pseudònims en les seves publicacions, com "Fèlix d'Altamira".
== Obres ==
|