Diferència entre revisions de la pàgina «Otrar»

33 bytes afegits ,  fa 9 anys
m
Bot:Desambiguació assistida: Txagatai - Canviant enllaç(os) per Txagatai Khan, Khanat de Txagatai
m (Robot afegeix: ar:فاراب)
m (Bot:Desambiguació assistida: Txagatai - Canviant enllaç(os) per Txagatai Khan, Khanat de Txagatai)
El [[1211]], a la caiguda del khan kara khitai en poder del usurpador mongol [[Kuchlug]], i segurament d'acord al que ja s'havia planificat entre aquest i [[Ala al-Din Muhammad]] ''Khwarizmshah'', la ciutat va ser ocupada per [[Khwarizm]] això com altres posicions al nord del Sir Darya com Chah ([[Tashkend]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però el [[1213]], després del conflicte entre els dos estats, Muhammad es va retirar al sud del riu. Però això ja anunciava un conflicte. Quan el khanat kara khitai va ser eliminat pels mongols el [[1218]], el [[Sir Darya]] esdevingué frontera entre Khwarizm i el naixent imperi. La guerra era inevitable i la iniciativa del seu començament fou de Khwarizm quan, a la regió d'Otrar, ara a la frontera, va detenir a una caravana mongola en la que viatjaven suposadament només comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatchiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan que va confiscar les mercaderies, ja que sospitava, potser amb raó, que a la caravana anaven espies. Genguis khan va demanar reparacions incloent l'entrega de Qadir Khan i no li foren donades.<ref> [[Nessawi]] dona la culpa a Inatchiq; [[Djuzdjani]] pensa que el fet va tenir l'aprovació expressa o tàcita de Muhammad; [[Ibn al-Athir]] atribueix el fet a una orde directe de Muhammad; i [[Djuweyni]] aclareix que Inatchiq fou provocat per un dels membres de la caravana que li va faltar el respecte </ref>
 
El [[1219]] els mongols van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt [[Irtish]]. A la tardor Genguis khan va arribar a [[Qayaligh]] al sud-est del [[Baikal]] en territori [[karluc]], on se li va unir el khan Arslan amb les seves forces; després se li van unir Sjuqnaqtegin, rei d'[[Almaligh]], i Bartchu, ''idiqut'' dels [[uigurs]]. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de més forces però las va repartir en tota la línea del [[Sir Darya]] i les fortaleses de la [[Transoxiana]] i així en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis va atacar per Otrar, on va quedar una divisió a les ordes de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodei]], fills del gran khan; un altra divisió sota comandant de Djoci,el fill gran de Genguis va baixar pel Sir Darya i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i Djend (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir Darya, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend (Khudjand), on era governador Timur Malik, que després d'una enèrgica defensa va poder fugir en barca pel riu.
 
Qadir khan va defensar la ciutat amb 50000 homes i encara va rebre reforços dirigits per Kardj Khodzib amb deu mil homes mes. La ciutadella havia estat fortificada i les tropes havien rebut molt d'armament; la infanteria i la cavalleria estaven situades prop de les portes per si cali lluitar a la ciutat; les tropes mongoles també eren molt nombroses i van rodejar la fortalesa; el setge fou llarg; tot i una defensa ferotge la ciutat fou capturada i destruïda i la seva població en gran part massacrada o esclavitzada; moltes de les ciutats de l'oasi ja no es van recuperar i van quedar abandonades. Qadir Khan fou capturat i executat. Un dels caps administratius de la ciutat, Badr al-Din Amid, es va unir als mongols abans de la conquesta.
 
Però Otrar encara es va recuperar i a meitat del segle XIII tornava a ser un centre comercial de les caravanes. Fou part del khanat de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]]. El febrer de [[1405]] la ciutat fou visitada per [[Tamerlà]], que s'hi va posar malalt i va morir en un dels palaus locals el [[18 de febrer]] del [[1405]]. En les lluites següents Abu Khayr, del nou khanat uzbek, va fomentar una revolta a Otrar que va posar fi al domini tarmelànida; altres gengiskhànides reclamaven la zona així que es van produir lluites en els segles XV al XVII, quan es van disputar la zona el [[khanat kazakh]] i els senyors feudals de [[Dzungària]]. La pèrdua de importància de la ruta de la seda, i el període de revoltes que es va obrir, va fer entrar a la regió en decadència accelerada; els sistema d'irrigació es va deixar de usar al segle XVIII. El [[1800]] només quedaven 40 famílies a la ciutat comparades a les entre 5000 i 7000 que hi havia hagut entre el segle XIV i el XVII; l'àrea regada s'havia reduït a 5 km².
 
==Arqueologia==
6.201

modificacions