Teloschistes chrysophthalmus: diferència entre les revisions

''Teloschistes chrysophthalmus'' és un [[líquen]] [[fruticulós]] de la [[família_(biologia)|família]] [[Teloschistaceae]], <ref>{{cite web | url = http://www.catalogueoflife.com/annual-checklist/2010/details/species/id/5964881| title = Catalogue of life | accessdate = 27-05-2010}}</ref> propi de les [[regió_mediterrània|regions mediterrànies]] d'arreu del món <ref>[[Encyclopedia of Life]] {{cite web | url = http://www.eol.org/pages/11949878| title = Teloschistes chrysophthalmus (L.) Th. Fr. 1861}}</ref>. Es tracta d'una [[espècie]] fàcil de reconèixer, que no es presta a ser confosa amb altres espècieslíquens de Catalunya.

Aquesta líquen, de coloració gris groguenc o verd groguenc en la cara superior i blanc en la inferior, té un [[tal·lus]] molt ramificat que arriba a amidar 2,5 cm d'alt. Els [[apoteci|apotecis]], [[lecanorins]], són grans, taronges i amb forma de copa plana, que estan sobre unes parts de tal·lus que s'esfilagarsen en fibres fines o [[lacínies]], tot donant a l'apoteci un aspecte estrellat <ref>[[Institució Catalana d'Història Natural]] {{cite web | url = http://ichn.iec.cat/bages/roureda/Imatges%20grans/Teloschistes%20chrysophthalmus.htm| title = La Roureda - El Medi Natural del Bages}} </ref>. El [[fotobiont]] és una [[alga]] del tipus [[Trebouixa]]. Mostra preferència per zones relativament càlides i seques, instal·lant-se amb freqüència sobre branques ben il·luminades de [[coníferes]] i [[quercínees]].

==Distribució==
Aquesta espècie es dóna especialment en les zones mediterrànies, però també la trobem distribuida de forma dispersa arreu de les zones atlàntiques i sub-atlàntiques d'Europa central. Conegut també a Amèrica del Nord i diversos països d'Amèrica del Sud.<ref>Giralt, Mireia. Líquens epífits i contaminació atmosfèrica a la plana i les serralades litorals tarragonines. Institut d'Estudis Catalans, 2006 </ref>. És un líquen localment freqüent a la part mediterrània d'Espanya i més rar en el [[litoral]] cantàbric<ref>Calatayud,V., Sanz, M.J., Sánchez. Guía de líquenes epífitos. Organismo Autónomo de Parques Nacionales, 1991</ref>. Aquest líquen ha estat citat en varis treballs fets a diferents parts de Catalunya. <ref>Boqueras, Montserrat.Líquens epífits i fongs liquenícoles del sud de Catalunya: flora i comunitats. Institut d'Estudis Catalans, 2000</ref><ref>GiraltLongán Seminago, MireiaÀngels. Els líquens epífits com a indicadors de l'estat de conservació del bosc mediterrani: proposta metodològica per als alzinars de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1996 </ref><ref>Longán Seminago, Àngels. Líquens epífits i contaminació atmosfèrica a la plana i les serralades litorals tarragonines. Institut d'Estudis Catalans, 2006 </ref>