Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
Les '''Canongesses de Sant Agustí de la Congregació de la Mare de Déu''' o '''Congregatio Beatae Mariae Virginis''', són un institut religiós femení, una [[congregació religiosa]] femenina. Les germanes posposen al seu nom les sigles '''C.B.M.V.'''
 
== Història ==
 
La congregació fa formar-se a la [[Lorena]] per obra de Sant [[Pere Fourier]] (1564-1640), reformador dels [[Canonges Regulars de Sant Agustí]], i d'[[Alèxia Le Clerc]] (1576-1622). Fourier, rector de [[Mattaincourt]] i [[Hymont]], va confiar en [[1597]] l'escola local a una petita comunitat de dones dirigides per la noble Alix Le Clerc, deixeble seva i preocupada per la formació de les joves. El [[25 de desembre]], la jove i quatre companyes es van consagrar a l'ensenyament formant la '''Congregació de la Mare de Déu''' (''Congrégation de Notre -Dame de Chanoinesses de Saint-Augustin''), adoptant la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' tal com l'aplicaven els [[canonges regulars]].
 
La primera escola fou la de Poussay, on s'originà la comunitat; en 1597 s'instal·laren a Mattaincourt ([[Vosges]]). Aviat es difongué pel [[Ducat de Lorena]], obrint-se escoles a [[Saint-Mihiel]] i [[Nancy]] (1603), que foren les primeres escoles de primària del país i les primeres per a noies a tot França. Continuà obrint escoles a [[Verdun]] i [[Châlons-sur-Marne]], ja fora de la Lorena. [[Urbà VIII]] va concedir l'aprovació de la congregació en [[1628]]. La primera casa a Alemanya fou la de [[Munster]] en 1642.
 
D'entrada, l'organització de la congregació era de tipus monàstic: cada casa era autònoma i només compartien les regles i els carisma, però sense una centralització o govern jeràrquic. En començar el segle XX, també començà la reunificació dels monestir, que formaren una federació: primer, amb la Unió de [[Jupille]] ([[1910]]) i després amb la Unió de [[Roma]] ([[1932]]). En [[1963]] les dues federacions, amb gairebé totes les cases de l'institut, es fonen en una congregació única amb seu a Roma, a la qual s'uniren les cases encara autònomes.