Celdoni i Ermenter: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 47:
Una indica que els caps dels sants van ésser portats a Santander. Durant segles van estar amagades a l'església del Crist, fins que es van retrobar el 1531, quan es van fer els reliquiaris que avui es troben a la cripta de la catedral. Mentrestant, la Catedral de Calahorra guardava la resta dels cossos, també trobats més tards i avui venerats a l'altar major.
 
Una segona tradició, més documentada, diu que els cossos van ser traslladats al monestir de Leire, a Navarra, <ref>José C. Miralles "Naturaleza y difusión del culto a los mártires calagurritanos Emeterio y Celedonio", ''Kalakorikos: revista para el estudio, defensa, protección y divulgación del patrimonio histórico, artístico y cultural de Calahorra y su entorno'', núm. 5 (2000), p. 217-236.</ref> Des de l’any 986 hi ha constància documental que a [[Cellers (Torà)]], a la [[Segarra]], tenen una església dedicada; no se sap del cert si llavors ja hi havia les relíquies, però podria ser que després de Leire, els cossos sants fossin portats a aquest poble segarrenc, més segur que Leire, i on va ser al monestir benedictí fins al final del segle XIV.
 
El 1399, però, la fama de remeieres que tenien les relíquies va fer que el comte [[Joan Ramon Folc I de Cardona]], malalt, invoqués els sants per guarir-se'n i, un cop sà, en "agraïment" als sants, volgué honorar-los a l'església del seu poble de Cardona: per fer-ho, no va fer altra cosa que robar les relíquies de Cellers i portar-les a Cardona. Cellers era als territoris de la [[baronia de Pinós]], la qual cosa inscriu el robatori en les lluites entre els dos nobles rivals. Alguns autors sostenen que les relíquies van ser venudes o cedides pels Pinós als de Cardona. En tot cas, el 19 d'octubre de 1399, un seguici va acompanyar el trasllat definitiu de les restes a l'altar major de l'església de Sant Miquel, a Cardona, i hi va prendre part el baró de Pinós. Avui, continuen essent venerades a Sant Miquel.