Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 36:
 
La '''Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF)''' era una companyia ferroviària catalana.
Es va fundar el Desembre del [[1875]] arran de la fusió de les companyies [[Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres]] (BFF) i la [[Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona]] (TMB). Va ser la companyia que va connectar per ferrocarril [[Barcelona]] i la Frontera Francesa. El [[1898]] TBF i la [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant]] (MSA) es fusionaren conservant el nom de l'última mitjançant un previ acord. Tot i així TBF mantení certa independència (fins i tot amb explotació pròpia) i passà a denominar-se la Xarxa catalana de la [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant|MSA]]. El [[1925]] es començà el procés per la unió definitiva, la qual no es produí totalment fins el [[1936]]. <ref name="rop"> Wais San Martin, Francisco. «Don Eduardo Maristany y Gibert». '' 108, tomo I (2947): 815-819'', '''Revista de Obras Publicas''' (novembre 1960). [http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1960/1960_tomoI_2947_02.pdf] {{es}}{{pdf}}</ref>
 
 
Línia 51:
Tot i l'èxit de la connexió internacional l'empresa encara tenia sobre la taula un assumpte força polèmic: la unió de la línia de [[Girona]](amb estació terminal a [[Estació de França]]) amb la línia de [[Martorell]] (amb estació terme a ''Riera d'en Malla'' situada a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat) a [[Barcelona]]. Després de un intens debat sobre on havia de passar la connexió, al final es construí en forma de rasa pel Carrer Aragó. Fou inaugurada el [[25 d'octubre]] del [[1882]] que permetia unir l'[[Estació de Sants]] amb l'[[Estació de França]]. És aleshores que la ''Riera d'en Malla'' queda fora de joc i fou enderrocada el [[1884]] <ref name="ub" />
 
El [[1886]] absorbeix la companyia [[Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona]] la qual tenia la concessió d'un ferrocarril directe entre [[Madrid]] i [[Barcelona]], però no l'havia pogut executar per problemes econòmics. <ref name="ceec" />
 
Un any més tard el [[1887]] s'absorbeix la [[Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona]].<ref name="ANC">Ressenya de descripció de l'entrada de l'Arxiu Nacional de Catalunya. «Compañia de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)». '''Arxiu Nacional de Catalunya'''. Data de Consulta: [[29 d'abril]] de [[2008]]. [http://cultura.gencat.net/anc/FitxaFons.asp?Codi_Arxiu=1&Nom_Arxiu=Arxiu+Nacional+de+Catalunya&Avs=N&NRegistre=61&CodiFons=258] </ref> Lògicament la companyia va començar immediatament les obres per integrar les seves línies.
Línia 57:
Ara que ja tenien un extrem enllaçat, el [[15 de juliol]] del [[1887]] inauguraren l'altre enllaç per l'altre extrem en forma de ramal entre el [[Prat de Llobregat]] i la [[La Bordeta (Sants-Montjuïc)]] <ref name="ub" />
 
A finals de [[1889]] es produïren negociacions amb ''[[Ferrocarrils del Nord]]'' per fusionar-se, però no prosperen ja que la principal competidora de [[Ferrocarrils del Nord]], la ''[[Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant]]'' (MSA), va fer una oferta amb millor. <ref name="ub" />
 
El [[2 de juny]] del [[1891]] se signa el conveni de fusió amb [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant|MSA]],<ref name="BESP">Rafael Andes, Pedro Tedde «Los Ferrocarriles En España 1844/1943». Vol 2 ''Sercicio de Estudios del Banco de España'', '''Madrid''' [[1978]]. ISBN 84-500-2607-5 {{es}}</ref> la qual mantindrà les sigles, es farà efectiva el 1899. <ref name="ub" />
 
El [[15 de juliol]] del [[1894]] s'inaugura la línia directe entre [[Barcelona]] i [[Saragossa]]. Aquesta línia constava d'un traçat més suau i curt al existent, per això s'hagueren de perforar nombrosos túnels, entre els quals el cèlebre túnel de [[l'Argentera]] (aleshores el més llarg de tota la Xarxa ferroviària) a càrrec del enginyer [[Eduard Maristany]] <ref name="ceec">Guasch, Carles. (juliol de 2007). «El Ferrocarril de Vilanova: