Expedició contra Alger (1775): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Cal militar}} |
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais) |
||
Línia 2:
== Antecedents ==
A netejar els mars de [[pirateria|pirata]] sia signar paus amb el [[emperador de Turquia]] i les regències d'[[Alger]], [[Tunísia]] i [[Trípoli]], per a assegurar les nostres costes i el nostre comerç, tendiron els propòsits de [[comte de Floridablanca |Floridablanca]], i els seus propòsits viéronse feliçment realitzats, perquè la [[Regència d'Alger]], que va ser l'única que es va negar a entrar en tractes, va ser obligada a això a viva força.
== Expedició ==
El maig de [[1775]] es van reunir a [[Cartagena]] tres [[Divisió militar|divisions]] per l'expedició a [[Alger]]. Des del [[departament de Ferrol]] van sortir els vaixells a l'abril al comandament del [[brigadier]] [[Juan Antonio Cordero]] amb rumb a [[Cadis]], on es va reunir amb la divisió del cap d'esquadra [[Antoni de Arce]], que tenia com a vaixell insígnia la nau [[Sant Francesc de Paula (navili)|'' Sant Francesc de Paula '']]. El [[7 de maig]], van partir les dues esquadres amb rumb a Cartagena, on va posar rumb la divisió que va salpar el [[9 de maig]] de [[Barcelona]].
L'esquadra, al comandament del tinent general [[Pedro González de Castejón i Salazar]] estava composta per set vaixells de línia de 70 canons, [[Velasco (navili)|''Velasco ']], al comandament del capità de navili [[Alfons de Alburquerque]] i com a vaixell insígnia de Castejón, Sant Francesc de Paula, [[Oriente (1753)|'' Orient '']], [[San Rafael (navili)|''San Rafael'']], [[Diligente (navili)|''Diligent '']] i [[Sant Josep (navili)|'' Sant Josep '']]; 12 [[Fragata (vaixell)|fragata]] s de 27 canons, 5 [[Urca]] s, 9 [[xabec]] s, 3 [[paquebot]] s, 4 [[bombarda]] s, 7 [[galiota]] si 230 transports, amb un total de 46 vaixells de guerra i 1.364 canons.
|Cognoms = Manera Regueyra
|Nom = Enrique
Línia 25:
Però el desorganitzat desembarcament i les errònies disposicions posteriors van portar a un complet desastre, en què els espanyols desembarcats van patir no menys de 5.000 baixes, inclou cinc generals morts i quinze ferits, deixant l'enemic ni més ni menys que 15 canons i uns 9.000 fusells abandonats.
Davant d'aquest fracàs es va ordenar l'reembarca, efectuant la mateixa acció, en unes circumstàncies molt desfavorables, tant que l'exèrcit va haver de suportar càrregues de cavalleria de fins a 12.000 genets, el que va fer la situació insostenible, i només no va ser un desastre total de l' l'acció dels xabecs de Barceló, que va demostrar una vegada més la seva valentia, es va saber imposar a les circumstàncies, salvant d'aquesta manera a molts, que si no hagués estat per la seva actuació haguessin mort.
L'expedició va ser un fracàs, i les tropes van tornar a embarcar al dia següent amb la pèrdua de 5.000 homes d'un total de 18.400 desembarcats. L'esquadra va fondejar a [[Alacant]] entre el 14 i el [[19 de juliol]].
|Cognoms = Hard
|Nom = C.
Línia 41:
== Cartografia ==
* Plànol ideal que manifesta la ciutat d'Alger, amb les seves bateries i campaments a la disposició que es van trobar el dia 30 de juny de 1775, que va arribar al seu rada el exèrcit de S. M. enviat per l 'Excm. Sor. Comte de O'Reilly, amb el projecte per a la seva atac.
== Referències==
| |||