Viquipèdia

Lluís XVI de França: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m robot Añadido: simple:Louis XVI of France
m Traducció de "Serment du Jeu de Paume", l'anterior no convenia (algú té quelcom de millor ?)
Línia 30:
El malcontent popular &mdash;Revolta a [[Orleans]] com a conseqüència de la puja del preu del pa, Revolta dels 4000 obrers de [[Réveillon]], etc.&mdash; per la situació de pobresa i fam, van ser el caldo de cultiu de la [[Revolució Francesa]], que va acomençar al juny de [[1789]].<br>
 
Als EstataEstats Generals els burgesos aprofitaren la situació per a reclamar un seguit de canvis econòmics i polítics, a més d’exigir unes modificacions en el sistema de votacions que els perjudicaven. Davant la negativa del rei, el [[Tercer Estat]] va abandonar els estats generals i va constituir l'[[Asemblea Nacional]] ([[17 de juny]]. El seguit d'esdeveniments van resultar en el [[Jurament del PalauJoc dedel TennisTrinquet]] (''Serment du Jeu de Paume'', el dia [[20 de juny]]), la declaració de l'[[Assemblea Nacional Constituent]], el [[9 de juliol]], que més tard aboliria el [[feudalisme]] i els privilegis fiscals i jurídics i nacionalitzaria els bens de l’Església, i la [[Presa de la Bastilla]], el [[14 de juliol]], símbol de la victòria del poble sobre l’absolutisme. <br>
 
A l'octubre, la família real va ser forçada a deixar el [[Palau de Versalles]] i va ser traslladada al [[Palau de les Tulleries]], també a [[ParisParís]]. L’agitació social era molt important i el rei es va veure obligat a encarregar a l’Assemblea la redacció d’una constitució.<br>
Figures importants del moviment revolucionari cuestionavenquestionaven, tanmateix, els principis del control popular del govern, i alguns, com [[Honoré Mirabeau]], van conspirar en secret per tal de restaurar el poder del Rei en una nova forma de govern. La mort inesperada de Mirabeau i les depressions reials van jugar en contra d'aquesta possibilitat.
 
Lluís XVI no era un reaccionari ultra-dretà com el seus germans, el [[Carles X de França|comte d'Artois]] i el [[Lluis XVIII de França|comte de Provença]] (futurs reis...), i va decidir actuar per aturar els intents de cop d'Estat d'aquests. Sovint es va haver d'ajudar en aquesta tasca pel seu fidel ex-ministre Brienne.
Línia 46:
El [[21 de Juny]] de [[1791]], Lluís va tractar de [[Fugida de Varennes|fugir]] secretament amb la seva família de París cap a l'actual [[Bèlgica]], llavors part de l'[[Imperi Austríac]]. Però errades en el pla de fuga van despertar les sospites del cap de postes de la localitat d'Orbéval, [[Jean-Baptiste Drouet]], ex-soldat de cavalleria, que observant els passatgers va reconèixer al rei. No va dir res però va considerar que era la seva obligació avisar a la Guàrdia Nacional, que el va detenir a [[Varennes]].
Van ser retornats a ParisParís, on Lluís nominalment va continuar sent el Rei.<br>
Un fet que posteriorment li va passar factura en va ser la declaració que va deixar escrita a Paris en contra dels [[jacobins]] en fugir.<br>
 
Línia 55:
==Execució==
 
L' [[11 de desembre]] va començar el seu procesament judicial, on va ser comdemnat per alta traiciótraïció. Va ser sentenciat a morir a la [[guillotina]] per 361 vots contra 288, amb 72 abstencions.
 
Arrabassat de tots els seus títols i honors pel govern igualitari republicà, el '''Ciutadà Lluís [[Dinastia Capeta|Capet]]''' va ser decapitat davant d'una enfervoritzada multitutmultitud el [[21 de gener]] de [[1793]]. Lluís, el seu fill de vuit anys, automàticament &mdash; per als monàrquics i per a alguns Estats estrangers&mdash; passà a ser ''de jure'' el Rei [[Lluís XVII de França]].
 
{{Inicia taula}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Lluís_XVI_de_França»