Guyuk: diferència entre les revisions

Guyuk afavoria als cristians que celebraven la missa davant la tenda de l'emperador; els seus principals ministres <ref> el camarlenc [[kerait]] Txinqai i el seu preceptor Qadaq </ref> eren [[nestorians]]. També ho era el conseller sirià Rabban-ata (xinès: Li-pien-a-ta) encarregat dels afers religiosos. <ref> M. Pelliot, ''Chrétiens d'Asie Centrale et d'Extréme-Orient'', 1914; i ''Les Mongols et la Papauté'', a la ''Revue de l'Orient Chretien'', 1922-1923 </ref> però mantenia la neutralitat i la tolerància habitual. El seu germà petit [[Godan]],<ref> mort el [[1251]] a Lan-tcheu al Kansiu </ref> que tenia un territori propi al [[Kansu]], va protegir als monjos tibetans del monestir de Saskya.<ref> M. Pelliot, ''Les systemes d'ecriture chez les anciens Mongols'', Asia Major, 1925, pàgina 285 </ref> L'armeni Sempad va ser qui, entre els enviats occidentals, millor va comprendre els beneficis de l'aliança mongola.<ref> Sempad, germà i enviat d'Hetum I d'Armènia Menor, va arribar a la cort de Guyuk després de la seva elecció, el [[1247]], i hi va restar fins el [[1250]]</ref> Guyuk li va donar un diploma assegurant al rei d'Armènia Menor la seva protecció i la seva amistat. En una carta escrita per Sempad quan era a [[Samarcanda]] ([[7 de febrer]] de [[1248]]) al seu cunyat [[Enric I de Xipre]], explica la importància de l'element nestorià a la cort.<ref> ''Historiens des Croisades, Documents arméniens'', I; i René Grousset, ''Histoire des Croisades'' </ref>