Baoni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'administració
m Robot: reemplaçament semiautomàtic: -km2 +km²
Línia 1:
[[Fitxer:Drapeau Baoni.png|thumb|Bandera]]
'''Baoni''' (o '''Kadaura''') fou un petit estat tributari protegit a l'[[Índia]] central, a l'[[agència de Bundelkhand]] avui a [[Madhya Pradesh]]. Tenia una superfície de 313 km2km² i una població el [[1881]] de 17.055 habitants, el [[1891]] de 18.441 i el [[1901]] de 19.780, més de 17000 hindús. Limitava al nord amb el [[districte de Cawnpore]], a l'oest el [[districte de Jalaun]]; i al sud i est amb el [[districte d'Hamirpur]] (tots de les [[Províncies Unides]]). El seu nom derivaria de "bawan" (cinquanta dos) que fou el nombre de pobles concedits al sanad original de 1784. La capital era Kadaura.
Fou fundat el [[1784]] per una branca de la dinastia Asaf Jah de nizams d'[[Hyderabad]] i els sobirans portaven el títol de ''nawab''. El fundador fou Imad al-Mulk Ghazi al-Din Khan, net d'Asaf Jah el nizam d'Hyderabad i wazir de l'[[Imperi Mogol]], que va fer un tracte amb el ''peshwa'' maratha que li va cedir un jagir de 52 pobles prop de [[Kalpi]]. El domini britànic es va establir el [[1801]] i Nasir al-Dawla Jafrang dominava llavors 49 poble doncs tres havien estat confiscats per oficials marathes; el nawab va demanar la restitució d'aquestos pobles el [[1806]] i després d'algunes discussions sobre la validesa de la cessió del peshwa, li foren reintegrats i reconeguts la resta ([[24 de desembre]] de [[1806]]). El [[1857]] el sobirà Muhammad Husain Khan i el seu fill Mahdi Hasan Khan van salvar la vida de diversos europeus amb risc de la pròpia i això els hi fou agraït el [[1862]] amb un sanad d'adopció en cas d'extinció de la família i el [[1863]] se li van donar a Mahdi diversos títols el [[1863]] i el salutació permanent de 11 canonades i títol d'asltessa reial el [[26 de juny]] de [[1867]]. El [[1874]] el ''nawab'', que estava malalt, va demanar l'administració dels britànics, que la van tenir fins el [[5 d'octubre]] de [[1883]] quan va abdicar en el seu fill Muhammad Hasan Khan, que va rebre els poders el [[23 de febrer]] de [[1884]] i que després de cedir unes terres per construir un canal al Betwa ([[1884]]) va rebre els títols d'Azam al-Umra, Fakhr al-Daula, Main al-Mulk, Saheb-i-Jan, Mihin Sardar, Bahadur Khan i Zafar Jang. Va morir de còlera el [[1893]] mentre era en peregrinació a [[la Meca]], i el seu fill de 6 anys de nom desconegut va morir també a la Meca al cap de poc (2 d'agost de 1894) i el va succeir un nebot (reconegut el mateix dia 2 d'agost però amb efectes del [[27 de juny]] quan havia mort el nawab (sense reconèixer per tant al fill difunt com a sobirà), sota superintendència britànica fins a la seva majoria el [[1902]] i fou investit el [[1 de gener]] de [[1903]]. Els seus títols eren Azam-ul-umara, Sahib Jah, i Mihin Sardar Nawab, i tenia dret a salutació d'onze canonades. El darrer governant Muhammad Mushtaq al-Hasan va signar el document d'accessió a l'Índia el [[15 d'agost]] de [[1947]] i va seguir governant l'estat al que va incorporar a la [[Unio d'Estats de Vindhya Pradesh]] el [[2 d'abril]] de [[1948]] i va restar al front de l'estat fins el 31 de desembre de [[1949]].