Indústria del petroli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.3) (Robot afegeix: lt:Naftos pramonė
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 10:
El petroli és un producte essencial per a moltes indústries, i és de vital importància per al manteniment de la mateixa civilització industrialitzada, per la qual cosa es considera una indústria crítica en la majoria de les nacions. El petroli alimenta un percentatge molt alt del consum d'[[energia]] del món, entre el 32% d'Europa i Àsia fins el 53% de l'Orient Mitjà. En altres regions geogràfiques el pes energètic del petroli és el següent: Amèrica del Sud i Amèrica Central (44%), Àfrica (41%) i Amèrica del Nord (40%).
 
El món en general consumeix 30 bilions de [[Barril (unitat)|barrils]] (4.8 km3) de petroli per any, i els majors consumidors són en la seva majoria el grup de nacions més desenvolupades. De fet, el 24% del petroli consumit l'any 2004 se li atribueix als Estats Units en la seva totalitat. <ref> "International Energy Annual 2004". ''' Energy Information Administration '''. 14 juliol 2006. Found at http://www.eia.doe.gov/pub/international/iealf/tablee2.xls </ref>
La producció, distribució, refinació i venda del petroli presos aquests com un de sol, representen la indústria més gran en termes de valor en dòlars a la Terra.
 
Línia 20:
El petroli ha estat utilitzat en tota la història de l'home com a combustible per al foc, i per a la guerra. La seva gran importància per a l'economia mundial es va desenvolupar, però, de manera molt lenta, sent la fusta i el carbó els principals combustibles utilitzats per escalfar i cuinar, i el [[oli de balena]] el preferit per a il·luminació, fins ja entrat al [[segle XIX]].
 
Una primerenca indústria petroliera va aparèixer al [[segle VIII]] quan els carrers de [[Bagdad]] van ser pavimentades amb [[quitrà]] ('' tar '') derivat del petroli per mitjà de destil lació destructiva. <Ref name = Ajram/> En el [[segle IX]] es van arribar a explotar camps petroliers a l'àrea propera a [[Bakú]], a Azerbaidjan, per produir [[nafta]]. Aquests camps van ser descrits per [[al-Masudi]] al [[segle X]], i per [[Marco Polo]] al [[segle XIII|XIII]], que va qualificar la producció d'aquests [[pou petrolífer|pous petrolífers]] com de centenars de naus. <ref name=Ajram> K. Ajram (1992), '' Miracle of Islamic Science '', Appendix B, Knowledge House Publishers, ISBN 0-911119-43-4 </ref> El petroli també va ser [[destil lació|destil·lat]] per [[al-Razi]] al [[segle IX]], produint compostos químics com el [[querosè]] al [[alambí]]. Aquest producte va ser utilitzat per a la il·luminació gràcies a la invenció paral·lela de les [[llum de querosè|làmpades de querosè]], dins de la indústria de les [[llum d'oli|làmpades d'oli]]. <ref> Zayn Bilkadi ( [[University of California, Berkeley]]), "The Oil Weapons", '' [[Saudi Aramco World]] '', January-February 1995, p. 20-27. </Ref>
 
La [[Revolució industrial]] va generar una necessitat creixent d'energia, la qual es proveïa principalment de [[carbó]]. D'altra banda, es va descobrir que el [[querosè]] podia extreure's del [[petroli|petroli cru]], i que podia utilitzar com a combustible. El petroli va començar a tenir una forta demanda, i per al segle XX es va convertir en una de les principals matèries primeres del comerç mundial. <ref name="Halliday"> Halliday, Fred. The Middle East in International Relations: Power and Ideology. Cambridge University Pres: USA, 270 </ref>
 
=== Història moderna ===
{{vt|Indústria petroliera a Azerbaidjan}}
La [[Rússia Imperial]] va produir 3.500 tones de petroli el 1825 i va doblar la seva producció a mitjans de segle. <ref> NY Krylov, A.A.A Bokserman, E. R. Stavrovsky. '' The Oil Industry of the Former Soviet Union ''. CRC Press, 1998. Page 187. </Ref> Després que la producció de petroli comencés en el que avui es coneix com [[Azerbaidjan]] el 1848, dos grans oleoductes van ser construïts a l'Imperi Rus: un de 833 quilòmetres de longitud, la finalitat era transportar el petroli des del [[mar Caspi]] fins al port de [[Batum]] al mar Negre ([[Oleoducte Bakú-Batumi]]) i un altre de 162 quilòmetres per portar el petroli des de [[Txetxènia]] fins el Caspi.
 
A l'arribada del [[segle XX]], la producció de cru de l'Imperi Rus, que procedia gairebé íntegrament de la península [[Abseron]], representava la mita de la producció mundial i dominava els mercats internacionals. <Ref name = " Shirin "> Shirin Akin, Anne
Aldis. '' The Caspian: Politics, Energy and Security ''. Routledge, 2004. Page 5. </Ref> El 1884 ja s'havien posat en marxa gairebé 200 petites refineries als suburbis de Baku. <ref> United States Congress, Joint Economic Committee. '' The Former Soviet Union in Transition ''. M.E. Sharpe, 1993. Page 463. </Ref> D'altra banda, i com a efecte secundari d'aquest primerenc desenvolupament de la indústria petroliera, la península de Abseron va emergir com un dels casos més antics i greus a nivell mundial de negligència mediambiental. <ref> Segons Tatyana Saiko. '' Environmental Crises ''. Pearson Education, 2000. Page 223. </Ref> El 1878, [[Ludvig Nobel]] i la seva companyia [[Branobel]] van revolucionar el transport de cru mitjançant la fabricació i posada en funcionament del primer [[petroler]] al mar Caspi. <Ref name = "Shirin"/>
 
{{vt|Ruta turística del camí petroler}}
Les primeres refineries petrolieres modernes van ser posades en funcionament per [[Ignacy Łukasiewicz]] prop [[Jasło]] (aleshores pertanyent al Regne de [[Galitzia i Lodomeria]] a [[Galitzia]] de l'Europa Central), avui [[Polònia]], entre els anys 1854 i 1856. <ref>{{cita llibre|autor = Frank, Alison FLEIG|títol = Oil Empire: Visions of Prosperity in Austrian Galícia (Harvard Historical Studies)|edició =|editorial = Harvard University Press|any = 2005|id = ISBN 0-674-01887-7}}</ref> Aquestes tenien una mida reduïda ja que la demanda de combustible refinat era encara petita. Tractaven el petroli per a la fabricació d'asfalt artificial, oli per a maquinària i lubricants, a més de per al combustible de la llum de querosè d'Łukasiewicz. A mesura que les llums de querosè guanyaven popularitat, la indústria de refinament va créixer a l'àrea.
 
La primera refineria de grans dimensions va ser inaugurada el [[Ploieşti]], Romania el 1856.
Línia 63:
En aquest ordre d'idees, la [[Teoria del pic de Hubbert]] és una influent teoria sobre la taxa d'esgotament a llarg termini del petroli, així com d'altres combustibles fòssils.
 
Segons un estudi realitzat per IBISWorld, els [[biocombustible]] s (primàriament [[etanol]], encara que també [[biodièsel]]) seguiran substituint al petroli, tot i que els nivells de producció són baixos, i no desplaçaran la producció local d' petroli. L'etanol es considera com un producte que ofereix un baix impacte mediambiental, i que podria jugar un cert paper en la reducció de la dependència del petroli importat. En aquest sentit, la majoria de l'etanol consumit als Estats Units (més del 90%) es combina amb gasolina per produir un combustible compost en un 10% d'etanol, combustible en el que s'utilitza l'etanol per incrementae la quantitat d'oxigen total de la mescla. <ref> IBISWorld. "US Oil Drilling Industry Market Research Report." http://www.ibisworld.com/industry/retail.aspx?indid=103&chid=10 Retrieved 14 May 2008 </ref>
 
== Vegeu també ==