Lluís Graner i Arrufí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia 's'en' per 'se'n'
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 30:
Influït per les teories wagnerianes de moda en aquell moment sobre l'art total, decideix abandonar la pintura l'any [[1904]] per a oferir uns espectacles que esdevinguessin una síntesi on intervinguessin totes les arts.
 
Graner va abandonar la pintura per a inaugurar, en qualitat de director i màxim responsable, la [[Sala Mercè (Barcelona)|Sala Mercè]], una sala d'espectacles que havia de combinar diversos llenguatges artístics, tant els antics com els de novíssima aparició, per exemple, el cinematògraf. Des de l'obertura de la Sala Mercè va comptar amb la col·laboració d'importants personatges relacionats amb la cultura catalana del moment: [[Gaudí]], [[Adrià Gual|Gual]], [[Santiago Rusiñol|Rusiñol]], [[Salvador Alarma]], [[Ramon Casas i Carbó|Casas]], [[Enric Clarasó i Daudí|Clarasó]], [[Enric Morera|Morera]], [[Enric Granados|Granados]] i molts d'altres es vincularen, en diversos moments de la seva historia, pero sobretot en la seva primera època, i en diversos graus d'intensitat, amb el projecte del pintor Graner. <ref>[http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/viewFile/100241/150930 Joan M. Minguet i Batllori. La Sala Mercè: de l'apogeu a la decadència]</ref>
El projecte només va funcionar entre 1904-1908 i serà un fracàs que l'obligà a sobreviure econòmicament realitzant retrats per encàrrec.