Maldat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- en ocasions + de vegades )
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 1:
[[Fitxer:Dore milton castp.jpg|230px|thumb|''[[Satan|Manisfestació del Mal]].'']] La '''''Maldat''''', o també conegut com '''Mal''', és el terme que determina la manca de [[bondat]] que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí. <ref>''Real Academia Espanyola'': ''"Diccionari de la Llengua Espanyola'' - ''Vigèsima segona edició" [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?LEMA=maldad maldat] en qualitat de [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?LEMA=malo dolent] {{es}}.</ref> D'aquesta forma, el mal és el valor atorgat a una cosa que reuneix l'esmentada característica, de vegades apartant-se del lícit o honest, perpetrant desgràcia o calamatidat, convertint-se en conseqüència en una amenaça. <ref>''Real Academia Espanyola'': ''"Diccionari de la Llengua Espanyola'' - ''Vigèsima segona edició''" [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?LEMA=mal mal] {{es}}.</ref>
És un terme ample solia indicar un judici [[moral]] o ètic negatiu, sovint utilitzat per descriure actes intencionals que són cruels, injustos, o egoistes. Les [[personificació|personificacions]] del Mal més conegudes i temudes són [[Satan]] i [[Ahriman]]. En moltes cultures, és utilitzat descriure actes o idees que són al contrari d'alguna religió. <ref>''Romans 12:19: "Dearly beloved, avenge not yourselves, but rather give place unto wrath: for it is written, Vengeance is mine; I will repay, saith the Lord."''</ref>
== Descripció ==
Línia 12:
[[Fitxer:GustaveDoreParadiseLostSatanProfile.jpg|thumb|''[[Satanàs]] per [[Gustave Doré]].'']]Per a algunes religions, la maldat és considerada un misteri. Es creu que la [[vida]] i les seves regles són ''"governades"'' per una benevolència innata i el comportament que contradiu directament la ''"bondat natural"'' no és comprensible en termes morals i racionals. La maldat caracteritza i descriu aspectes del ser humà desviats de la naturalesa de l'amor, la justícia i el social. Les visions sobre com estan definits el bé i el mal jeuen en dos extrems. L'absolutisme moral sosté que el bé i el mal són conceptes fixos establerts per [[Déu]], la naturalesa o alguna altra forma d'autoritat. El relativisme moral sosté que els estàndards del bé i el mal són sols productes de la cultura local o prejudicis.
 
Sense importar la font de les seves definicions, totes les cultures humanes tenen una sèrie de ''"creences naturals"'' sobre quines coses són malvades. Les maldats naturals generalment inclouen la mort accidental, les malalties i altres desgràcies. Les maldats morals generalment inclouen la violència, la traïció i altres comportaments destructius cap a d'altres, encara que el mateix comportament cap a persones alienes a un grup pot ser considerat bo. Les religions [[judeocristianes]] junt amb l'islam i d'altres, se centren en gran manera en els conceptes del bé i el mal i això ha estat causa de nombrosos debats religiosos. Moltes cultures i [[mitologia|mitologies]] personifiquen el mal, com [[Satanàs]] <ref>''Niccolo Machiavelli, ''The Prince'', Dante University of America Press, 2003, ISBN 0937832383 ISBN 978-0937832387''</ref> <ref>[http://www.technologyreview.com/Biotech/18573/ ''Technology Review: What Can Neuroscience Tell Us about Evil?]</ref> en el cristianisme''. D'altres descriuen als esperits i a dimonis malvats com els incitadores dels actes de maldat.
 
=== La seva descripció com a conducta i personalitat ===